El cotxe

  Per a Pasqual

El cotxe està aparcat davant del parc ja dues setmanes, i des de casa, per la finestra que dóna més al sud, si em pose de puntetes el veig. El primer dia ho vaig fer i després era inevitable. Una mena de ritual, posar-me de puntetes, mirar i sentir un cert alleugeriment i una certa pena alhora. Tot en la vida, em dic, ens ha de vindre barrejat, i això, que m’emprenyava abans —no podia ser la vida més lleugera, més clara, o hivern o estiu, o ciutat o poble, o amistat o indiferència?—, ara ho agraïsc: com si no podríem gaudir veient des de la terrassa, a vora de la mar, com els altres es mouen, caminen i estimen mentre nosaltres prenem un té i simplement hi som? L’esperança, però, era inevitable i tampoc m’haguera sorprés que el cotxe un matí s’hagués mogut i que hi haguera un altre vehicle o el buit.

Va anar ell mateix a l’hospital, coneixia el seu cor dèbil. Fa uns anys, havia estat a punt de morir d’un infart, al qual succeïren tres infarts més, i la meua germana i jo passàrem uns mesos al costat del llit. Ma tia també. El meu germà, que aprovà fa un temps l’examen per ser policia viu a Oviedo, va vindre només un cap de setmana. Esta vegada la cosa era lleugera, marxava. De fet, el deixàrem sol, i algú ens va dir que el va veure el dia d’abans amb el vestit insuficient de l’hospital davant de la màquina de l’aigua. S’havia de cuidar més, li déiem sempre, però el deixàrem sol. Els metges ens havien dit que s’havia recuperat de l’embòlia.

Ja no haurem de patir, em dic, mentre m’alce de puntetes i veig el cotxe, cada vegada més brut, amb la cadireta de xiquets que endevine només al seient de darrere i que sé que hauríem d’agafar, que ens fa falta. Hi ha coses que queden suspeses i revelen el desajust, i aquell cotxe parat, estenent una quietud molesta al voltant, ho fa també.

L’endemà el cotxe ja no hi serà, ell haurà tornat, i com sempre, mourà primer el penjoll del retrovisor que li regalàrem fa uns anys per sentir-ne el dring, després girarà la clau al contacte i marxarà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s