Horitzons

La xiqueta s’agafa ara amb les dues mans a la barra de l’autobús, ara amb una mà, ara s’allunya i tempteja sostindre’s només amb els peus i manté el tronc amb un suau balanceig. Si s’agafa, fa com la mare, que està dreta, amb el cos recolzat al vidre i mira per la finestra. Amb una mà juga amb la cua de la filla i amb l’altra, s’agafa al tros pelat de la barra. Si deixa anar les mans i no cau, i ningú la riny, és com ella mateixa, o això creu. I sembla que així, deixant anar els braços, sospesa els límits.

Trac a la gossa, ix espentant-me de tal manera que estic a punt de caure dues vegades. Va cap al gos, que s’alça amb les dues potes de darrere, i abans que puga col·locar-se damunt d’ella, del llom ample i rogenc, estire la corretja amb força i tots tres quedem plantats, que ja hem acabat una escena. Aleshores, camí cap als camps de baix, on la soltaré com sempre, entropesse amb ella, que es creua ara sí i ara també, i que s’ofega. Amb les cames doblades, el cos prop de terra i la llengua fora, m’empeny com una bèstia zelosa. Té tant d’afany, que abans d’arribar sempre l’he de soltar.

Comença a córrer i a saltar i després s’encalma.

Hui però, a més, ha fet una altra cosa. Ha resseguit totes les tanques del camp. Primer ha caminat de gaidó al costat del mur, que té un tros derruït, i després, amb el morro eixint pels forats romboïdals de la tanca, ha passat pel costat esquerre del camp. Semblava que n’estudiava els límits. Després, ha trobat una tela polsegosa, l’ha mossegat cinc o cinquanta vegades, omplint-se la cara de terra, i l’ha colgat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s