TOC

Va començar de la mateixa manera que agafava dues o quatre galetes per desdejunar, i mai tres o cinc, o que comptava els taulells del bany mentre s’estava damunt de la tassa, avorrida. Era eixe punt obsessiu que un dia li va dir la psiquiatra «té certs trets d’una personalitat obsessiva-compulsiva». Així, per eixe punt que limitava el seu caràcter, sabia que hi havia trenta-quatre taulells a la paret on estava penjat l’espill del bany, i que hi havia un metre i mig entre el terra i tots els quadres del passadís. Que sempre tenia quatre peces de fruita fora de la nevera, però mai dos plàtans o dues bresquilles. Que les forquetes havien d’estar col·locades paral·leles al costat dels ganivets i no podien tocar el mànec però sí la fulla afilada, i que les culleretes del cafè havien de ser a dos centímetres exactes de les forquetes.

Pel que feia als costums diaris, es posava tres vegades crema a la cara, si no podia posar-se-la al migdia perquè a vegades no tenia temps a la feina, sobretot quan tocava fer paperassa al final de mes, havia de tornar a començar, com si l’aplicació del matí fora el mateix error: el que comptava era la sèrie. Quan es dutxava, es posava l’alarma del mòbil i quan tocava la primera nota de la tonada, tancava l’aixeta, obria la cortina de plàstic, i abaixava del plat. Primer el peu esquerre, després la mà sobre la barra metàl·lica on penjava la tovallola i per últim el peu esquerre. La roba la classificava pel color a l’armari i per tipus de tela a la còmoda. Aquest darrer criteri li havia suposat molts maldecaps perquè les etiquetes no solien ser tan específiques com voldria.

Eixa nit es va despertar a les sis de la matinada, mig tapada amb la manta curta del sofà, amb una cama penjant i el peu que tocava el pis. Hi havia coixins per terra i la televisió, encara encesa, anunciava sexe telefònic. I aleshores, perquè potser ho havia somiat, recordà aquella conversa i no va poder tornar a cloure els ulls. Unes òrbites fosques al voltant d’unes paraules de fa anys. Potser el punt de la psiquiatra era un diagnòstic inexacte i s’havia eixamplat per formar tres o quatre lletres, o fins i tot una paraula, a la descripció del caràcter. «Vostè pateix TOC».

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s