Un pam d’aigua

A punt d’aturar-se, la rentadora fa un sanglot d’animaló ferit i per sota, llança un regueró d’aigua i bombolles blanques. El riu m’arriba als peus descalços. Hui el tambor no ha fet el soroll de sempre, el xiulit que s’interromp amb un rauc i es repeteixen, xiulit i rauc, fins que la roda s’atura i puc obrir la porteta. Col·loque dos o tres eixugamans a l’escletxa de davall la rentadora i de la nevera i veig com encara hi queda un pam d’aigua dintre. Més la roba bruta: tres camises, dos pantalons i unes quantes samarretes. Tot fosc o de color viu, com les bragues roges, la camisa de quadres verdosos i cinc o sis calçotets de ratlles negres i grises que m’ha allargat Miquel este migdia quan li he preguntat si tenia alguna cosa obscura per a llavar. Ma mare també m’ho preguntava així. A vegades, però, variava una mica i deia «tens roba bruta per a llavar?». Llavors, em tocava regirar sota el piló de peces que acumulava damunt de la cadira alguna cosa amb taques. «Tens roba bruta per a llavar, Miquel?» i ell regira pel quarto, sota el munt de texans i samarretes, i recorda que té alguna cosa que fa pudor i també me la porta, i com que sol ser l’última peça, jo ja estic davant de la rentadora esperant-lo. Dos clacs i la rodeta a la posició onze que marca el programa més llarg.

Això mateix he fet aquest migdia i ara la marca vermella de la rodeta ja està damunt del zero, després de dues hores, i la màquina no ha engolit l’aigua. Potser si torne a girar-la i prem l’on una altra vegada, la cosa, o siga la maquinota vella i sorollosa, torne a marxar bé. Potser només és un ensurt. Però, la rodeta s’ha quedat encaixada al zero. Si òbric la porta per a traure la roba, la riuada arribaria al corredor i a l’habitació, així que una vegada asseque el rierol del reglot, tanque les portes de l’armariet on es troba la rentadora, i decidisc que quan vinguen a arreglar-la ja m’ajudaran perquè no se m’ompliga tot el pis d’aigua ensabonada.

Però se m’oblida tocar al lampista perquè vaig enfeinada i quan torne del supermercat només m’abelleix deixar-me caure al sofà, escarxofar-me, i abans que el telenotícies s’acabe, tancar els ulls fins a l’endemà. La roba (les camises de quadres verdosos de Miquel, els calçotets de ratlles, les bragues roges i tres o quatre samarretes) encara està dins del tambor amb el pam d’aigua que la màquina no ha engolit. Però jo tampoc ho recorde, perquè si ho haguera recordat, haguera telefonat el lampista, un antic amic de mon pare que va canviar el treball a la fàbrica per un ofici i ara, uns mesos abans de jubilar-se, no amaga les ganes de deixar els estris i les matinades a un calaix.

L’endemà, quan ja sóc a la feina, em ve el rierol al cap, i el pam d’aigua i la roba ensabonada feta un bolic dins del tambor. Però no tinc el número de cap lampista al mòbil i aleshores, m’escric al palmell: rentadora. Recorda la rentadora, que s’ha espatllat, abans que el son se t’enduga fins al matí següent. Però no em mire el palmell de la mà fins que és mitjanit, abans de gitar-me. Només queda una xicoteta marca negra que és l’erra mig esborrada pel pam d’aigua (de la desmemòria). Que potser ara ja no hi és, l’aigua, que la màquina haurà fet un altre reglot amb la sobrera. De tota manera, ja és massa tard per tocar a ningú. Em prenc el Diazepam i m’allargasse al llit, i abans que puga pensar una altra vegada en la rodeta fixa al zero, m’adorm.

El dissabte, tres dies després que la màquina s’espatllara, tres dies amb la rodeta aturada al zero, Miquel em demana què on són els calçotets de ratlles. Els usa per a fer esport, i hui és quan queda amb els amics per jugar al frontó. La rodeta immòbil, el tambor mig ple d’aigua, la canonada qui sap si embussada, el motor elèctric trencat i la roba desfent-se al toll d’aigua. No fa pudor, encara. Em recolze damunt del marbre de la rentadora i a les portes de l’armari, i responc que no ho sé, ni idea.

Anuncis

Una resposta a “Un pam d’aigua

  1. Retroenllaç: Western | Azures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s