La bellesa interior

«Veig la xica prima i preciosa al teu interior, ets tu però més prima». Diu això mentre escura el plat amb les últimes restes d’un pastís de carlota i xocolata. Ahir fou el seu aniversari i quedà més de la meitat del pastís. Eren els trossos que li hagueren tocat a la filla, que només tastà la vora de milfulles. La xocolata té massa sucre i et fan la cara greixosa, com de coberta de crema de mantega, li havia dit feia uns anys la mare. Llavors ella va afegir els pastissos al final de la llista del menjar prohibit i va deixar un sospir enganxat al costat, com cada vegada que escrivia un nou àpat amb bolígraf roig, el sospir que arreplegaria quan per fi fóra prima, quan la xica prima que tenia a dintre sortira. Era ella mateixa qui retenia l’altre cos sota un piló de molles i cel·lulitis, d’unes estries llargues i corbades com un riu a un paisatge de roques blanes i l’amplària que tapava l’esveltesa de l’altre jo.

«Saps, Rosa s’ha aprimat molt, la vaig veure ahir amb sa mare, les dues a la perruqueria i em van contar que s’havia operat… el baló gàstric que et vaig comentar». Sa mare s’havia ajupit per arreplegar una molla del pastís, que s’havia escapat de la pica quan hi havia espolsat la tovalla. Ara la mirava des de dalt, els arcs de les vèrtebres que se li esbrinaven sota la pell tibant i morena i el coll recte i estirat. Havien quedat que als vint anys, accediria a operar-se. Havia de fer-se l’estómac com el d’un ocell menut, i començar a dinar amb una cullera de les postres i aleshores, es desinflaria i el seu jo bonic i flac, podria saludar sa mare, que sempre en parlava. Els dos cossos sense greix es reconeixerien, el de sa mare i el d’ella, i podrien compartir pastissos de xocolata, però sempre amb moderació. Entendrien que la llibertat era cara d’aconseguir.

Va sonar el telèfon i la mare anà a l’altra habitació. Va escoltar amb atenció només el començament de la conversa, era el pare, que arribaria tard, com feia sovint. De seguida, va pensar en què havia de fer la maleta, en quina roba s’enduria (la falda curta de colors i els shorts de lli?, el biquini amb pushup?), que l’endemà marxava de vacances amb els amics. Acabà de rentar els plats mentre sa mare encara xarrava, cada vegada amb una veu més fluixa. Va mirar endavant, la finestra on s’hi podia veure reflectida i va dibuixar mentalment unes línies per dins del seu cos, paral·leles, esbossant unes formes de dona prima i bonica. «Puc veure com n’eres, de guapa». «Tens una dona prima dintre i és preciosa».

Abans que sa mare tornara, va obrir la nevera, enfonsà el dit a la coberta de mantega i xocolata negra i va xuclar-se el dit amb delit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s