Western

Entre els primers tres xiulits metàl·lics i els tres següents, hi ha uns cinc minuts en què la màquina, darrere de l’armari, espera. Des del sofà, atabalada de tanta calor, sent l’avís que diu que la roba ja està llesta, a punt perquè col·loque el suavitzant i tot torne a rodar. Diuen que hi ha gent que es queda asseguda davant del moviment hipnòtic i es repassa la vida en el temps que dura la rentada i la centrifugació. Mentre la rentadora està engegada, jo m’estire al sofà i encenc el televisor sense veu. Torna a sonar, l’avís, i a la tele el xèrif ha vist que és sol a una ciutat espantada i assetjada. Durant aquests cinc minuts que la màquina em deixa per arribar a la cuina, obrir la porta (una porta com la d’un vaixell, redona, que ensenya un interior ennuegat, com si hagueres girat la mar) i traure la bugada, puc veure el final del western, la mort heroica del xèrif o puc tancar els ulls i esperar que els següents tocs em desperten. Puc deixar caure un peu a terra, com el primer moviment d’una faena per fer, o agafar el mòbil, que el tinc a la butxaca, i comprovar que hui tampoc tinc cap telefonada. Ara el xerif camina pel carrer major del poble, quatre cases de fusta mal construïdes on compten amb l’important: el bar, la presó, les putes. Ara vindran els trets des de finestres i taulons, i el personatge s’amagarà darrere d’algun carro o caurà mort abans que puga ensenyar la lluentor de l’arma. Quan escolte el primer tro, apague el televisor i el personatge cau a terra, esvaït dins la negror. Ja asseguda, encara amb el comandament a la mà, em costaria menys alçar-me i arribar a la rentadora abans que anuncie per tercera vegada que el programa s’ha acabat. Eixiré fora, sota el sol inclement d’una pel·lícula de western, amb el cistell de les pinces enganxat al braç, i estendré camises i pantalons, vestits, i calcetins per parelles, que sempre els perd.
Tres xiulits més, i m’alce, i trac la roba, amuntonada a la safata, llesta i neta per quan ell torne. Tres avisos més i sóc com el xèrif a un carrer polsegós. Torne a mirar el mòbil, sense cap senyal. Cinc minuts més, tres tocs de la màquina i m’alce.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s