Poda

El dia de les eleccions, el marit preparà una paella de marisc i ella convidà al conseller, a la dona i a uns quants directors generals d’altres serveis. La filla tornava dels Estats Units l’endemà i l’habitació, desocupada durant tot l’any, va rebre les bosses dels invitats. La casa a l’Eliana és de tres pisos, compta amb un porxo i piscina enmig d’un jardí amb dragos, cactus i àloes. En una altra vida, solia dir les nits després dels gintònics, sóc una reputada i delicada botànica. Pensa que la ciència de les plantes i la jardineria és cosa de dones: protegida amb una pamela adornada amb una cinta roja, les seues mans semblen fràgils papallones apropant-se a les flors. Tanmateix, no hi ha cap delicadesa al final del gest, només és una il·lusió pel blanc nacrat de la pell. Talla tiges, poda arbusts, lleva les fulles marcides i seques, arrabassa les plantes que se n’ixen de les vores dels camins. Cada cert temps, crida André, un portugués d’aspecte alemany que té les mans grosses, i li demana que canvie el jardí de temàtica. Ara, amb les suculentes, troba a faltar la feblesa dels pètals colrats vermells i violacis. Com la filla, semblen no necessitar-la.

Una rere una altra, s’empassen les copes i ella, diligent, les ompli abans que senten la cremor dins la boca. Les enquestes no els són positives, i ho saben, per això han decidit mullar-se la llengua i soltar els insults abans que els glaçons es fonguen. A poc a poc, s’enretira el xàfec. Els convidats fan broma, s’adrecen al conseller i mirant-lo burleta, proposen entrar a l’aigua, encara que cap d’ells duu roba de bany. Ella atén les converses esguitades de rialles de lluny, com si mirara la taula des d’una finestra, pensa en les mans aspres d’André, que sempre sap què o on s’ha d’escapçar. De sobte, la directora general, que ha begut massa, amb el got barreja de gel fos i whisky,  se’n va tentinejant fins a la piscina. Cau de tos sobre la superfície clorada i hi ha crits des del menjador: els del marit, que en eixe moment imaginava les mamelles d’una de les cap més jóvens del servei, i els de l’amfitriona, que ha topat contra el vidre de la finestra que la mantenia apartada i ara crida per l’amiga, que creu ja ofegada d’alcohol i productes de neteja per a la piscina. Tots dos respiren quan arriben davant de l’aigua: l’ofegada ix somrient i marejada, només amb una xicoteta ferida oberta a la mà.

De seguida, encara més cridaners i alterats, tornen a vessar alcohol als gots i imaginar pits i cuixes sota la roba clara i fresca de l’estiu. Ella, però, ja no torna a absentar-se, hi està massa present, el desastre. Li vindria de gust deixar-los, agafar les tisores i començar per les cintes del verd i groc eixut dels àloes.

Els primers sondeigs arriben i ells ja estan massa borratxos com per a trobar una veta d’esperança. Tampoc de desesper. Farien broma, si pogueren obrir la boca i no escopir rots.

Amb la idea del canvi de temàtica del jardí encara al cap, se sorprén quan li pregunten, abocats els números a la pantalla, que què farà ara, quan canvie el govern.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s