L’examen

La comparació és fàcil. De fet, estic segura que la xica que mira distretament pel balconet interior, té a la ment la mateixa imatge i que, si no fora una acció definitiva, es llançaria pel forat fins a la primera planta i fugiria pel pati. Les escoles i instituts recorden les presons: l’edifici gran, amb habitacions massa estretes, les finestres amb barrots o sense, però amb cap possibilitat de traure-hi el cap, el pati ocupat només unes hores del dia, la filera nerviosa amb les safates al menjador, i les cares llargues, descontentes, que miren des dels ulls d’un gos amb corretja.

Sé que la xica pensa el mateix que jo. Amb el semblant greixós, una carn que ens sobra a l’estiu, som com porcs esperant l’hora de la matança, quan l’homenot, que obri talls nets a la pell dura, ens condemne. Som porcs amb carnet d’identitat. No només és la calor de l’erm ni l’amuntegament, és el mateix desassossec que tenen els porcs abans d’esquarterar-los. «Sagí i prou greix per sofregir tota vianda».

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s