Detalls

Va pensar que hi havia moments que duraven sempre, així que ara que entenia que feia anys que no li venia, de sobte i inesperadament, eixa sensació, la d’estar en el moment en què es formava un record (o que escrivien al seu cervell), va voler aturar-se cada dia per mirar el cel, els branquillons, la paret de rajoles de la fàbrica del carrer on treballava. Tancava els ulls amb força, pujava el nas i arrugava el front i després, els obria, el múscul s’hi acomodava i el negre de l’esfera es contreia. Actuava com si tinguera un objectiu als ulls i disparava. Després, amb els ulls closos un altre cop, es forçava per recordar el que acabava de veure. Allà el núvol, ací les taules del bar atapeïdes l’hora de l’esmorzar, el cotxe que hi passava pel costat, l’home de seguretat que sempre la saludava. Treballava per formar-se un moment que duraria per sempre, malgrat que fora en la mitja hora de descans d’un dia entre setmana i no la poqueta nit vora la mar, amb el centelleig de la llum de la lluna en la superfície. Si s’hi mantenia atenta durant uns minuts cada dia, podria revelar el record protegit de la llum. Imaginà pantalles fosforescents. El revers del record seria el moment en què, d’ací a uns anys, podria situar algun moment bell (els raigs entre les fulles dels plàtans, la ullada fugaç i fosca trobada al carrer) dins dels mesos feliços però monòtons d’aquests anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s