Els convidats a la festa

La del tercer, la que porta ulleres de pasta i sempre duu els llavis pintats malament (com una ditada fora de la línia d’un dibuix d’una xiqueta), se’n va al sisè. Al sisè, sí dona, on hi ha la subsecretaria. Diu que se’n va perquè sempre s’elegeixen les coses per a millor, així que segurament és que cobrarà dos-cents euros més. Imagina’t que entrà amb nosaltres, te’n recordes, la vam veure arribar amb el cactus i una pila de paperots i tu i jo que pujàvem per l’escala (aquells temps en què no usàvem l’ascensor per mantindre’ns les cuixes dins la ratlla de la mesura) i ella, amb eixe culot que té, que l’ha tingut segurament des que va prendre la comunió, i amb el cactus de taula, tan xicotet. Ara, Ignasi no sap quant durarà. Hui el director ha dit que no dubta de les professionalitats de cadascú, bé, ha dit: «no dubte que sigueu bons professionals, però no compte amb vosaltres. Jo vull emportar-me el meu equip». A Ignasi, tant li fa, ja ha consolidat i cobrarà, fes-te el compte, el mateix. Vint euros menys, i què, això no fa res si cobres quatre mil euros al mes. L’altre, Paco, sí que s’ho pren malament. A veure a qui trau ara la corretja. Si és cap de servici, poc pot fer tenint Anna per sota, ella és qui controla i és el seu equip. És un ball de gent però amb la mateixa gent convidada de sempre. El mateix saló i ells, que tenen la targeta d’invitació engroguida, l’ensenyen i encara els serveix i els servirà. Sí, la jubilació. Teresa, ah, Teresa, està tota emprenyada. A l’esmorzar, hui m’han contat que li digué: Jo entenc que vullga endur-se el seu equip, però jo mai he estat adscrita a cap partit (mira-la!, no té carnet, diu) i faig la feina tan bé com la teua gent de confiança. A més a més, sé que el meu càrrec comporta saber ser molt discreta. Quan m’ho han contat, he imaginat que l’anterior director tenia una amant i que li feia mamades sota la taula al despatx. I que ella els va pillar i després ho sabia, i .. No, no està casat, es va divorciar a l’any d’ascendir… Les reunions, sí, les telefonades. I els errors, també. Si et truca el president, doncs ella voldrà dir que no escamparà la informació. Tots sabem qui fa de ràdio a ca nostra. Ah, te’n recordes de la xica amb el cabell rull, que una vegada vingué a una jornada i ens va demanar un certificat d’assistència dos o tres mesos després? No? Bé, tant fa, duu el gabinet de salut… Exacte, eixa! Tenim el currículum en una de les carpetes. L’han posada de subdirectora a farmàcia. Diuen que féu les pràctiques al Servici. Sí, té bona fama. Veurem. Són les mateixes peces del puzle però muntades de diferent manera. Veurem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s