Lo-li-…

Quan es va ajupir, no vaig poder evitar mirar-li l’entrecuix. Aleshores, va aguaitar de cantó pel camal massa curt, un capoll gran i molsut i una carn tèbia. Estaven arreglant una taula, era tot just abans de dinar, i ell, amb el pantaló de banyador, no se n’adonava del descuit. Les cuixes, grosses i peludes, emmarcaven una pell rosada i tibant sota el color del blau del banyador. M’hi vaig fixar prou temps per gravar la imatge i abans que ell se n’adonara i alçara la vista de la pota de la taula i del caragol, mirí cap a la llunyania sense veure el camp de vinyes i les pedres badades pel sol. Imaginí el cos sencer d’ell i vaig col·locar les peces que havia vist (la polla, les cuixes, les mans, el pit) dins del puzle. Tenia vint-i-tres anys i jo deu més. Vaig pensar que també podria dir el seu nom pausadament mentre pensava en el sexe. Però la diferència d’edat no era escandalosa. Em vaig mirar les cuixes i hi endevinava encara la tebior dels anys passats. Hi havia més marques? No hi distingia el pas dels anys: recordava les mateixes estries, la mateixa taca ocre de naixement, i el pudor juvenil a la carn. Sí que era diferent una cicatriu de la mida d’una formiga de camp amb un color violaci clar, lleugerament inflamada. Si resseguia el senyal ara, podia recordar quina mà fou la darrera que passà per sobre. De la mà d’aquell, vaig posar damunt la marca la mà d’aquest, més gran, amb dits llargs i grossos.

La xafogor em tornà al migdia tèrbol i com si els meus ulls només saberen el camí de tornada, vaig mirar-lo directament sota la panxa. Va tancar les cames, de sobte, i enrojolida, trobí que em mirava fixament sense torbar-se. Era així Lolita? Feia massa anys que l’havia llegit. No era jo cap madura enamorada del rostre alegre i encara imperfecte de cap jove. Què feia, amb aquest desig ara sota les parpelles (que jo era jo, però el meus ulls hi tornaven, dansaven una mica al voltant del paisatge del davant, el perfil lluent de Bèrnia, i s’hi endinsaven sota la roba escassa d’ell)? Li podia començar a dir «el jove»? Només volia que fora objecte, aquest cos descobert i d’alguna manera, improvisat.

Va deixar d’una volada la pota, la taula caigué, sostenint-se a penes per una pota mig trencada, i es penjà de l’espatlla de la meua amiga, que preparava les llonganisses per torrar. Una imatge grollera s’escampà al meu cervell i vaig moure el cap amb un colp sec, com si de veres així llançara a fora certs pensaments. Ell s’arrimà més a d’ella, el contacte era evident. Tenia Lolita un amant més jove, com ella? Però la meua amiga només era tres anys menor que jo, i no li haguera molestat que jo m’arrambara a d’ell com ell ara, sense pausa, s’acostava a d’ella. Va agafar-li la cara i la va besar dolçament a la galta. Es girà per mirar-me i les pestanyes, llarguíssimes i fosques, tremolaren.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s