Setembre

1

Amb un sospir, cau rendit sobre el meu ventre. Recolza el cap, i note els pèls de la barba, encara punxeguts sobre la pell. No es trau el preservatiu, com sempre, i s’estira al costat meu ni em besa. Es queda esgotat, de genollons, com si pregara. Com si em pregara, al meu cos, i olorara el cansament, que és una manera de plenitud. Jo estire els braços i les cames, i desfaig el nus de les meues mans, de l’esforç. Mai he entès perquè han parlat de la tristesa. És aquest moment, abans de tornar a l’ànsia i les faltes menudes de cada dia, quan estic tranquil·la. Ell també. El cos té tanta presència en aquests moments, que l’habitació sembla més menuda, els mobles més estrets i la llum pren més densitat al voltant de les cames, obertes, els braços i el sexe. Els àtoms lluminosos, que s’han quedat quiets, atrets.

2

La carretera s’allunya de la metròpoli (o la ciutat de la carretera, que s’ha estirat a la nit, com un xiclet, apegalosa). Perquè l’autobús no es mou, no, encara que el conductor faça els moviments, ens enganye i la gent mire per la finestra el pas de les fàbriques, les xemeneies ennegrides, el fum i els tòxics acumulats sota una volta grisa. Però cap d’ells diu res, el conductor de tant en tant, toca el clàxon i gira el volant, dreta i esquerra, com si les rodes giraren i avançaren per una carretera que ens duu a casa. La carretera és la cinta que corre per damunt dels volcans, les descàrregues, els cucs i les tombes. Estic tan cansada que pense que m’he mort. Fins i tot, la sang corre lenta, pesada. Però, la mort ha de ser el contrari al cansament.

3

Caminar pels carrers d’una ciutat, un diumenge a les nou del matí, és rebre una hòstia, sense avís. Hi ha un home al carrer paral·lel al de l’Àngel, on els vidres anuncien les darreres rebaixes, adormit sota un sac de dormir de color verd. Es tapa la cara, deixant només a la vista un tros de cap pelat. No fa fred, encara. El cansament ha de ser el més diferent a la mort. Davant de mi, la xica que demana el cafè i els croissants, es queixa d’haver de treballar un diumenge. És legal ara, em diu, perquè som a una zona turística. No hi ha cap turista, cap càmera penjant del coll, cap mapa estès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s