Merla

Se sent un dring quan camina. Un dring que només sona quan la trac, fora de les reixes i la cadena (només la del coll, una trena de ferro). Està contenta, quan l’amolle entre els arbres de caquis o els tarongers. Fa remolins amb les fulles seques i olora els fruits secs, el romaní i el fenoll.

Està bé, la cuiden, li donen de menjar, però podria estar millor: és aquesta felicitat a tocar, imaginada però propera, la que se’ns fa insuportable.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s