El significat

Eren a una festa, i quan ella es va asseure a la taula, va tindre fred. Algú havia deixat la finestra oberta, i ja fosc i a les darreries de setembre, hi arribava un vent fresc de llevant que era nou i que d’ací poc els seria familiar. Però, ningú més tenia fred, cap va girar el cap per veure d’on venia el corrent d’aire, ni es col·locà bé el mocador al coll, i cadascú, a la seua manera, va entretindre’s els minuts abans de pegar-li mos al convit. Però, ella parlava amb un home i sense poder-ho evitar, va exclamar: ah, fa fred, ja ha començat la tardor.

L’home, ben educat, va entendre que li demanava tancar la finestra. Per què, ella, que duia un vestit llarg, no volia alçar-se i tancar la finestra? Tenia por que la cua del vestit se li enganxara amb la cadira? O era la vora, que temia que es desfilara, i tota la festa, arrossegant un fil despenjat, com un avorriment nociu a les soles de les sabates? O eren els tacons, que li feien mal? Sabates noves? Inseguretat que donava caminar sobre unes agulles de set centímetres en un saló ple de gent. Considerava que era de maleducats alçar-se i tancar la finestra perquè era com dir-li als amfitrions que havien comès un error? L’època de l’amabilitat i l’educació començà quan ningú deia directament el que pensava.

Ella va imaginar que potser estava malalta. Es palpà el front, li va semblar que una gota de suor freda li queia fins a la galta, com avergonyida. Però, només s’havia banyat la mà amb la copa de vi blanc que acabava d’agafar. El fred del vidre s’havia apegat a les molles dels dits. Quina nit, va pensar, enfebrida.

L’home, veient que ella es tornava més pàl·lida i es palpava el front, s’alçà sense preguntar-li res. Encara es veien els últims raigs rosats al cel i li va apenar tancar tan d’hora les portelles. Que no sabia, la dona insegura dels tacons d’agulles, que el gel cobriria d’ací a unes setmanes el llac i els carrers i que no podrien obrir cap finestra fins a la primavera següent ni sentir la remor entre les fulles dels cedres del jardí?

La va mirar amb ràbia quan tornà a asseure’s davant d’ella. Ella va somriure, algú més havia sentit el fred nou de la tardor.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s