Besef wat je hebt

Besef wat je hebt. Je és tu. Besef, adona’t. Wat, què. Hebt, tens. M’has preguntat què tinc, i rient, he mirat la noteta de la compra, que l’havia guarda a la butxaca de l’abric. Ha començat el fred i hui, que m’he posat l’abric per primera vegada, encara note l’olor de naftalina. Quan he obert la noteta doblegada, s’ha desprès també un lleuger tuf a resclosit, com la casa de l’àvia després que morira, quan la visitàrem per repartir-nos l’herència. Fa anys d’això, no recorde que fera tant de fred, però potser m’equivoque perquè les sensacions s’atenuen quan es recorden (em van explicar que era un mecanisme de supervivència). He apuntat llet de soja, iogurts, xocolata, aigua, pernil dolç. Si no havia apuntat cafè és que ne tinc, així que abans de pensar bé la pregunta, he estat a punt de dir-te que tenia cafè i que si ho pensava bé, podria recordar alguna cosa, alguna ampolla d’aigua a la nevera, al fons. Després, m’he tornat a fixar en la noteta. La tinta del bolígraf s’havia corregut al final, a la darrera línia. Què hi posava?

Però no em preguntaves això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s