En el mapa les lletres desapareixen

València crema, 2

Del cantó que creua el carrer Les Barques fins al local que exposa totes les ampolles de gintònic a l’aparador. Quants metres hi ha? Quants passos? El terra esvara, i alguna vegada, alguna dona que eixia de l’Ateneu, va caure al costat dels arbres quan el paviment estava banyat. Tots els anys el mateix, però no sé si denuncià l’administració i li pagaren el greuge.

Si vas corrent, i no caus, d’un cantó a l’altre, tardes menys d’un minut, però has de sortejar els altres vianants que van en direcció contrària a tu, cap al centre antic de la ciutat. Menys de dos minuts si camines. Menys encara. Un mostra de cadena de menjar ràpid i la filmoteca. El teatre al mateix edifici que la filmoteca però en una altra planta. A dalt, just al costat, una discoteca al terrat.

En aquest tros de ciutat, que des de la distància, seria de la grandària de la polpa d’un dit (així, assenyalant-lo, podries no veure’l, amagat sota l’índex), tres hòmens asseguts amb tres cartells. Un d’ells amb un gos, que tot estirat, sempre sembla que dorm. Un got de cartó per posar-hi monedes. Tres «tinc fam» que quasi es podrien tocar, separats per un coma en la mateixa frase. Tinc fam, tres passes, tinc fam, dues passes, tinc fam. I gires el cantó, i en el mapa, les lletres desapareixen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s