Diari açorià, 2013

1.Va ser la primera setmana. No sé per què anava sola, si ací és ben difícil aconseguir anar sol als llocs, que som molts i tots fem una vida semblant. Ara entenc els erasmus go home i quan me’n vaja de l’illa, pintaré un eurodysee go home en lletres grans. Anava sola pel camí on més borratxos pots veure a la porta dels bars. No sé en què pensava. Vaig veure que l’home d’uns cinquanta anys dubtava, entropessava, feia dues passes més amb el cos ben prop a terra i queia enmig de la carretera. Caigué i el meu cor es disparà. Vaig veure com venia més gent i un dels cotxes parà i dos hòmens cridaren a l’ambulància. Jo continuava caminant molt espai perquè no volia passar l’home. No volia passar per allà. L’home estava a l’altra vorera, i un toll de sang es feia gran al costat del cap. Després, vaig sentir un dels hòmens cridar, com enfadat amb el que jeia. Vaig imaginar un amic que el renyia. Cada vegada que passe per allà, me’n recorde, no estic segura si estarà viu. Alguna gent del grup feia escarafalls en arribar a la residència, després d’haver vist l’home en terra i es queixava de la passivitat dels que es quedaren a mirar. Em va semblar tot morbós, no paraven d’explicar el succés.
2. Pues es que yo desde que no me drogo, me aburro. Ho diu mentre anem a comprar peix al mercat de la ciutat, prop de la Universitat. Ho diu i imagine el conte que comença amb la frase: Que no em drogue des de fa tres setmanes i que tampoc folle des de fa tres setmanes. Té el cabell curt, amb la cresta al mig engominada i molts tatuatges i pírcings al cos. Que abans m’havien dit que ella era una lover de la vida. Pues a mí, la noche no me gusta, em diu, que yo  preferiría  ir por la mañana a tomar cervecitas, mamoneo, pero aquí son todos unos destroyers, em mira i acaba dient, casi todos. Pero nadie se lo cree, porque, claro, yo estaba en todos los lugares de Valencia. Imagine la València que ella coneix i la compare i em queda un regust de no viure del tot. Duem el peix a les bosses i esperem l’autobús que no arribarà perquè és cap de setmana i els açorians no en tenen. No sé ben bé què dir-li. Em pregunte quina droga serà. Pense en els antidepressius, no tinc cap conversa.
3. Tot està prop a l’illa. De dalt a baix i de dreta a esquerra. Ja hem recorregut amb cotxe diverses zones, carreteres estretes i plenes de revoltes. I a dalt, muntanyes que poden caure en qualsevol moment. No sabia encara que els volcans de l’illa estaven actius, que han sigut de tipus explosius, que el volcà de Sete Cidades té una càmara magmàtica enorme. Que l’altre dia, estiguérem fent una volta per allà i jo vaig quedar-me adormida a la vora del llac, tranquil·lament. Sembla que t’hi acostumes a la possibilitat d’una explosió volcànica. I als illencs sembla que també els agrada espantar els turistes.
L’altre volcà, el de Furnas, va ser l’últim que va entrar en actiu a l’illa de São Miguel, amb molts morts. A les Furnas tenen fumaroles a tot el poble. Les fumaroles són gasos expulsats per l’activitat volcànica i sol haver-hi olor a ous podrits pel sofre. Abans es podia passejar entre elles, però des que una turista anglesa va caure i va morir socarrada, les han tancades. Les fumaroles del prop del llac serveixen per a cuinar. Han fet uns forats on posen les cassoles i tapen amb terra. La gent acudeix de matinada per agafar número i preparar el cozido, que tarda sis o set hores en cuinar-se. Ens conviden a un a tot el grup i vaig notant que la fumarola m’entra al cap i que si estiguera amb amics, començaria a riure molt. Però la fumarola passa i no puc beure.
4. És divendres i anem d’excursió a les Furnas. El dia anterior alguns van anar a una festa, una altra festa del xurrasco però en un altre poble. Pel camí, una xica de Sabadell conta que la festa fou enmig d’un descampat. Un entaulat on començaren a subhastar cabres i vaques. I els mateixos que van aconseguir el conill negre de la residència, els van tornar a enganxar (o qui enganxa a qui) i quasi acaben duent a les Laranjeiras una cabra a trenta euros per fer companyia al conill. Ara mateixa veig el conill saltar d’un lloc a un altre i pobre que no sap el futur que li esperava.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s