Llistes i ritmes (Diari açorià, 2013)

U fa llistes perquè costa sempre unir les peces i formar alguna cosa coherent. U fa llistes de les primeres impressions d’una ciutat. Els hòmens de pell de cuir, el vent de l’illa, la cervesa amb molt de gas, les costeres amunt i avall, els sons nasals. Diuen que el vent fa tornar boja la gent, i si a d’això l’uneixes que vius a una illa, les probabilitats de bogeria han de ser majors. Però per ara només note el vent, i això d’estar en una illa, cosa que abans li donava molta importància, ho veig només quan anem amb el cotxe de punta a punta i s’hi veu la mar a tot arreu.

La residència està al barri on hi ha les prostitutes, els travestis, els borratxos. No està malament, no és perillós, com ens havíem assegurat des de València. S’hi veu gent estar fora del bar, als cantons, esperant. De la gent que està quieta a una ciutat sempre es sospita.

Els hòmens i les dones quietes beuen al carrer. La cervesa i el cafè són molt barats, tant a este barri perifèric, com al centre o al port. Un cafè a la Universitat costa cinquanta cèntims, la cervesa, el doble, un euro al port. Hi ha gent becada que es passa bevent cervesa i cafè per aprofitar-ho. Jo per ara em mantinc en el límit d’estar feliç i llangorosa, però no borratxa, com és natural en mi, passe per les festes discretament, ja ho sabeu.

A les festes populars conviden a cervesa, a sardina i a un tros de pa. Canta algun grup tipus Delfín hasta el fín portugués i la gent balla molt. Hi ha travestis i ningú els diu res. Els toleren, com toleren el boig del poble. Malgrat això, a tots, equivocadament o no, només en la superfície, ens alegren més que les nostres festes. És una festa religiosa i kitsch amb altars dedicats a un colom gegant pintat a una paret. Les cares de la gent de la festa de Fajã de Cima, la primera a la que aní, eren com les de Fellini però més seques. U podia remuntar-se als anys seixanta si no fora per la música i les llums. Fou en eixa festa quan comencí a adonar-me que m’agradava l’illa i que me l’estimaria.

Pot ser perquè tot es fa més lent a l’illa (les cues, les esperes, la burocràcia, les desfilades, els cambrers quan et serveixen), pot ser per això, és lenta l’estima. Si agafes el ritme d’ací, supose que no vols marxar.

U fa llistes per recordar com qui fa fotografies. El collage ve després.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s