Paisatges, traces, nusos

M’agrada pensar en els camins que fas fins que arribes a saber alguna cosa. Dels camins del coneixement? Hi ha senyals i coincidències, i associacions que faràs per sempre. Recorde l’article on vaig descobrir Jeff Buckley, el crític musical deia que a Buckley se l’estimava en secret. També on vaig sentir per primera vegada parlar del raig verd: a la pel·lícula (sempre excessivament dialogada) de Rohmer. Aquests camins, com els camins traçats de PereJaume, són el nostre paisatge. Com els carrers que xafe fins que arribe al treball, com el camí antic a la caseta de camp dels meus avis, envoltats per paper de vidre (cada canvi el vivim com un desastre), els passos del meu avi a l’horta, sota els troncs de taronjar. Vistos des de dalt, i durant un temps, hi hauria traces més grosses, marcats amb tinta més negra. També els dibuixos que hi queden (a on? Al núvol?) quan prems un botó i els botons i les pàgines i les pestanyes se’t multipliquen a l’ordinador. Més difícils de recordar aquests passos, paisatge esbossat a penes, escrit més ràpidament.

Perejaume, com dic, a una entrevista (a on? A l’hora del lector, l’enyorat programa de TV3?) va parlar sobre el paisatge que formaven els teus camins, els que fas. La xarxa, les línies, els nusos. Hi ha coses que recordes per sempre. Els passos i els salts. El salt quan un amic em regalà el llibre «Les dones i els dies» de Ferrater: tin, llig. Les autopistes quan algú t’assenyala fins on has d’arribar.

Desconec com Alice Munro va conéixer la història de Sophia Kovalevskàia. Li agradà tant, la vida d’esta dona, que escrigué el conte Massa felicitat. Jo no sé com coneguí Munro, fàcil de conèixer quan li donaren el Nobel, però per ella, he conegut aquesta matemàtica. Ara, Kovalevskàia és també el personatge. El camí continua, s’estén davant de nosaltres. Nihilista russa, no creia en cap autoritat ni el matrimoni. Es va casar per poder viatjar a l’estranger i estudiar. Brillant, intel·ligentíssima i compromesa, fou la primera dona a obtindre una càtedra. Les coses no eren fàcils en aquells temps (ara tampoc, no ens enganyem). Hi ha històries que tenen un principi clar, el primer pas del camí traçat. Diuen que no a casa de Kovaleskàia no tenien paper pintat per apegar a la seua habitació, i algú (qui, els pares? Ella mateixa?) col·locà pàgines d’una revita matemàtica. Nombres, equacions, enunciats. Literàriament, el començament de la carrera d’una gran matemàtica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s