Diari de l’espera

Imre Kertesz quien empieza citando a Wittegenstein: “Basta un solo día para vivir los horrores del infierno; hay tiempo suficientepara ello”, para comentar a continuación: “yo los viví en media hora”.

De sobte, l’habitació és menuda. Els cartells, significatius. L’espera ho transforma tot, realça les formes, com si abans estigueres sota els narcòtics de la rutina o ara, amb els fongs lisèrgics. L’espera converteix l’aire dens. Un dia abans, havia pensat en com certes coses et remouen: com quan passes el rasclet sobre el munt de fulles que han caigut de l’arbre durant anys.

Cartells de menuts, nadons que encara mamen, consells per a mares. Hi ha cartells, anuncis, imatges d’òrgans. Hi ha rajos que arriben oblics des de la finestra que està al costat de la llitera. Sembla que cauen als peus, com les fulles. Però només els veus si estàs asseguda, no gitada. Això només ho saben els que esperen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s