Paper de cel·lofana

Mentre m’abraça, jo de costat, ell enllançant les mans damunt del meu melic (no les toque, les té fredes i jo ja fa estona que faig com que dorm) pense en els dies perfectes, embolicats sobre ells mateixos, que comencen i acaben bé, i en com pots concentrar la vida en un dia, si hi havia temps suficient per a l’infern en vint-i-quatre hores, també hi ha per al cel. Després, vindran altres coses.

Advertisements

3 respostes a “Paper de cel·lofana

  1. A vegades em pregunte com i per què ens podem sentir tan bé o tan malament a causa de petits gestos com una abraçada, com notar la calor d’un cos humà dormint al teu costat, l’absència, la presència o la indiferència dels altres. Però així és, i tots en algun moment ho hem sentit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s