Oliveres

No sé qui va plantar les oliveres que voregen la casa. Una filera al costat, a un tros de terra que no sabia que em pertanyia, i vint més davant de la casa. La setmana passada vam posar les mantes al terra i ma mare i jo vam arreplegar les olives des de les vuit del matí fins que es feia fosc. Després, encenia el foc a la llar, preparava el sopar i ma mare es dutxava fora, una safata d’aigua calenta i una tovallola sota la copa d’una carrasca.

Ara les olives ja estan en basquets al molí, i de les oliveres, només n’he deixat una sense tocar. Al fons de la parcel·la, la part que dóna al nord, l’arbre més vell, amb les branques a vessar de fruits. Si t’esperes massa, em van dir, les olives cauran. Ara veig com la carn va enfosquint-se fins a ser negre atzabeja. N’agafe una de terra i la prem amb els dits. De l’interior, del moll, surt un líquid vermell, fosc com una sang vella.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s