Les estadístiques

Com no crec en Déu, crec en les estadístiques. Com eixa imatge de la pilota que pega la xarxa de tennis i cau en la part del rival. M’he salvat. Això vull, que els números em siguen favorables. L’home es trobava malament, feble, la sang, això no ho sabien, no li arribava a tots el lloc del cos. Però vostè està viu encara?, li va preguntar la metgessa a l’home de cabell blanc que obrí els ulls blancs i dibuixà un rictus de neguit a la boca. Es va enfadar, l’home. I tant, que era viu, ben viu, que el batec era feble? Una persona de cada cent mil es salva d’un trencament de paret ventricular. El cor trencat, les cèl·lules esgarrades, els números, en aquest cas favorables. L’home encara viu, ja no va al camp, però dina cada dia de calent i la filla va a veure’l i de tant en tant, recorden aquella partida en què la pilota caigué en la part del rival i guanyaren.

La història es repeteix. A la meua àvia, diu ella, asseguda al meu costat, li van trobar un adenoma vellós al colon de quatre quilos. Quatre quilos de tumor sense fer metàstasi. Un número guanyador. A mon pare, diu ell, li van diagnosticar un càncer de renyó amb metàstasi. Ni quimioteràpia van voler posar-li: que muira tranquil al llit, sota la mirada amorosa dels familiars. Va salvar-se, es va curar espontàniament. Una regressió, com un viatge de tornada a la salut.

Pertanyen al cercle dels guanyadors, la pilota pegà a la xarxa, i en els segons que afebleixen totes les estadístiques, van fer un punt.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s