La lluna passada

Una lluna redona. La veu primer ell, entre les fulles d’un eucaliptus, quan ens asseguem al bar per sopar. És tard per sopar perquè hem anat al teatre i ara, afamats i amb sed, ens asseguem a les dotze de la nit com si foren les deu de la nit i demanem la carta i quatre cerveses. I repetim, quatre cerveses més. Quan veig la lluna i encara hi és el sol, amb la llum inundant-ho tot, a penes és una imatge, com si estiguera només esbossada, i aleshores, recorde el que diu al poema «ridícula, la lluna, a les set de la vesprada». No ho diu així, moc el cap com un sonall però no hi trobe les paraules exactes. Ara, en canvi, una lluna redona, ben dibuixada, amb els límits definits, i de llum blava. Els raigs fosforescents cauen entre les fulles en forma de falç.

Anuncis

Una resposta a “La lluna passada

  1. La Lluna ridícula a les set de la tarda, i el Sol a les set del matí impacient. Així és la vida, entre cervesa i cervesa, astres que es mouen al nostre voltant, quan en realitat els que ens movem som nosaltres i els importem una merda. M’ha agradat el teu text 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s