El porc i els hòmens

Fou Esteve qui va veure el porc al costat de la carretera just abans de l’encreuament i el pont. De seguida, va cridar, i Albert, que és qui conduïa, pegà el peu al fre i girà d’una volada. Quedàrem just davant del porc, unflat, amb unes taques negres i sospitoses, i la llengua fora. Calabuig, que havia begut a l’esmorzar, com sempre, una cassalla i un cafè, per separat, com havia fet son pare durant anys al bar del costat de casa, va tindre la idea: rebuscà al maleter de la furgoneta, sota les mantes i les ferramentes del camp, i de sobte, ens mirà, satisfet, i alçà la mà que mostrava una corda.

Vam nugar el porc de les potes i el vam arrossegar per la carretera. Albert, uns metres més enllà, vigilava que no passara cap guàrdia. La panxa de l’animal estava redona, i de tant unflada, les potes semblava que no tenien cuixes, amagades sota el pudor de la pell estirada. Mentre l’arrossegàvem, escoltàvem com eixia l’aire comprimit. Vaig recordar la història d’un dofí que van deixar mort a la costa, i com, quan li col·locaren la tela, la pell fina del ventre, blanquinosa, va obrir-se com la sutura d’una ferida, i van sortir-ne els vapors de mort. Tots quedaren marejats. El dofí es va descompondre amb el batec del mar durant setmanes. Una pedreta al camí, i el porc rebentaria, un globus verinós. Vaig dir que anaren en compte, però a ells els feia gràcia veure’l desfigurat i bufant com si fos viu.

Arribàrem al descampat al costat de la pinada, just al començament de la senda del Castell, i vam deixar el porc al costat d’unes soques. Començàrem a fer foc. Branquillons, pinyes, fulles de diari que tenia Albert al cotxe. Trossejàrem el porc i posàrem els bocins a unes graelles, que també estaven al cotxe, i jo em vaig enfilar cap a l’ultramarins del poble per comprar beguda. De camí vaig veure el del piano de maneta, que rodava pel poble en temps de fira, i vaig dir que vinguera, que tindria dos o tres bitllets si girava la maneta per a nosaltres. També vaig convidar Manuel, que era militar, i de passada, un advocat que passava les vacances de Pasqua al poble, llogat a la pensió de ma germana.

L’home del piano ens somreia mentre nosaltres bevíem i paràvem taula. Tenia una dent només, i estigué a punt de caure-li quan Calabuig, amb vermellor pujada a les galtes, va col·locar un masclet (l’havia buidat abans, però l’home no ho sabia) dins de la caixa i tots a terra, fins i tot el militar, que seria de despatx i no hauria estat a la guerra, i amb les orelles tapades fins que vérem que allò no explotava i Calabuig anava per terra, rient.

Hi havia un gos, famolenc sempre, vàrem pensar que fins i tot podia tindre la tènia, i tots vinga a llançar-li trossos de carn, la cona torrada, quasi negra, les parts més dures o corretjoses, i al gos se li notava que n’era molt, de feliç. Nosaltres, amb les mans, ens acabàrem les cuixes, les orelles, el rabo, però res de vísceres.

No sé com tornàrem al poble, però la dona quan em va veure es posà les mans al cap i començà a escridassar-me, que no era dia de festa (feia dues setmanes que sa mare havia mort, i ella encara vestia de dol). Vaig dormir fins l’endemà. Al pis de sota, al costat del fumeral, hi jeia el gos, amb la llengua fora i els ulls blancs, sense vida. El porc. Maleït porc i maleït Esteve. I la corda, i les ampolles de vi. Vaig cridar a tots i els ho vaig contar, i l’advocat, que era de ciutat, quan va assabentar-se que havia estat un porc mort a la carretera (i això que no li contàrem que tenia la panxa com un globus aerostàtic), ens va amenaçar amb què ens duria a juí.

Al cap d’un mes nosaltres encara seguíem vius i vam guanyar el plet, perquè, qui s’ha papat un porc viu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s