El viatge

Sé que vaig travessar el meu carrer perquè recorde que vaig veure el nino del semàfor vermell i vaig recordar el neguit de la vesprada anterior, un neguit que em va dur mirar cap al cel tenyit pel vent roig, i que no em va abandonar fins que em vaig gitar. A vegades, això passa, que se’t quede el regust amarg d’un pensament com si hi haguera comunicació de la llengua al pensament, com hi ha de la llengua al nas, eixes olors que s’assaboreixen. El meu cervell va quedar banyat pel neguit. Quan vaig veure el senyal roig del semàfor, vaig pensar el mateix: el neguit. Després, va sonar el telèfon i ja no recorde res més. Vaig caminar, no vaig mirar ja cap cel. És possible que passara pel costat de l’alqueria envoltada per finques i al costat d’un parc amb arbres exòtics, tipuanes en flor, i que mirara els camps, però no ho recorde, només sé que va sonar el telèfon i que vaig començar a caminar. M’havien enviat un missatge, i després jo en vaig enviar uns tres més, a persones diferents això sí, i després, com en qualsevol conversa, em van contestar i mentre caminava, abaixava el dit per la pantalla i escrivia amb dues mans. Per això no vaig mirar el cel, que ja no tindria les pinzellades rosades i vermelles, com les del capvespre, sinó un fosc primer de les vesprades d’hivern, net i fred. No m’havia posat la bufanda, i fràgil, el coll se’m queixava, però jo havia de respondre als tres amics que ara s’havien convertit en cinc amics amb qui mantenia la conversa perquè el telèfon no parava d’enviar senyals, llums verdes a la vora i xiulits. Amb bon pols, mantingut malgrat que les meues cames no havien parat des que havia travessat el carrer, vaig picar el botó de la càmera del mòbil. La foto era a les meues cames, que isqueren borroses pel moviment, i la vaig penjar. Ja devia ser més fosc. Sonaven clàxons? Algú em va cridar? Vaig seguir el camí que voreja els camps o aní per la carretera? Quantes vegades vaig alentir el pas perquè cap cotxe no m’atropellara? Només caminava, escrivia al mòbil, comprovava quants comentaris tenia la foto emboirada de les cames. I de sobte, quan el mòbil va fer el senyal que avisa de bateria baixa, vaig mirar al davant i no vaig reconèixer res. Hi havia una benzinera, una fàbrica en runes, una filera de cotxes aparcats i un descampat amb arbres exòtics.

Perdone, vaig preguntar el jove que estava tancat darrere el taulell, on som? No em va entendre.

S’estava fent de dia i jo era a un altre país.

Anuncis

2 respostes a “El viatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s