Cossos

Té la pell fresca  com si t’abraçares a la gespa un dia de primavera (esborra-ho, això és massa cursi). El fet és que si busque textos que em parlen de l’admiració d’un cos, de la veneració, només en trobe sobre dones. El cos suau, de pell blanca, on  a les fosques s’hi pot veure, els malucs redons, els panxells de pell tersa i la corba de la panxa al pubis, etc. Ell té la pell de la rosada. La de l’esquena és com un llençol net. Les cuixes fibrades i primes, els peus tan amples com els panxells. El cul xicotet, sense ser pla. El pit i la cintura amples, fràgils els ossos dels malucs que se li marquen sota la pell.

Contínuament, ell, l’amant, parla del cos de la jove. És més jove que ell, no hi ha cap arruga encara. Ell té arrugues a les temples i al front. Dibuixen què fa quan alça els ulls de sorpresa o què fa quan riu. Els ulls conserven la dolçor de la pubertat. Tot el cos és jove, menys el rostre.

Sota la descripció, hi ha sempre un anhel per posseir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s