Secrets i mentides

Secrets i mentides, Gillian Wearing

Secrets i mentides. Per mantindre’l, el secret, has de mentir a vegades, però no necessàriament. L’home que és verge a cinquanta-set anys només mentí quan, a taula, després de dinar, els vells amics comentaren a quina edat van perdre la virginitat. Ell, que no volia dir res (no era precís perquè la pregunta sobrevolava la taula), va murmurar, sense donar-li gaire importància, vint-i-dos anys. Durant tota la seua vida, no havia parlat de sexe, tots suposaven que no era verge: als trenta, als quaranta-tres, als cinquanta. Ara era un vell i rememorava un clau d’inexperts al seu llit de casa els pares. Quatre imatges inventades. Li agraden les dones, ara és tard.

Les màscares i la identitat. La màscara no s’ha de veure, perquè qui som, siga finalment la mateixa la màscara i no ens cause problemes. Quan conten la veritat, els secrets i mentides (o la por i el fàstic), porten unes màscares de silicona, quasi reals. Massa reals, de fet, i per això són estranyes. Al voltant de la conca dels ulls, un xic de pell i els ulls, que miren sota les dues màscares. Perquè ells duen màscares ens obliguen a llevar-nos la nostra. Els ulls sempre són de veritat.

 

Anuncis

Una resposta a “Secrets i mentides

  1. Retroenllaç: 2 into 1 – Azures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s