Do mar

La nit en què l’alemany, que no era alemany sinó de les illes, però amb cabells rossos i els ulls blaus de la mare, va pegar Joan, tots estàvem borratxos. Havíem vingut al bar del port, un bar de fusta que oferien concerts on sempre, sempre, hi sonava alguna cançó de Bob Marley al final de la nit, i a les cerveses va seguir el gintònic do mar, que era dos euros més car i que d’especial, només en tenia el nom. Jo duia una ampolla de mistela que m’havia dut ma mare uns mesos abans, i la guardava sota el llit perquè la casa sempre estava oberta i eixa ampolla passà a ser la meua propietat més estimada. Duia l’ampolla, com dic, enganxada amb el calcetí a la cama dreta. Barrejar la cervesa, la ginebra i la beguda dolça no em va vindre massa bé, la panxa m’hi parlava, i pegava voltes, entrant i eixint del bar. M’hi emmirallava al mar, i al vent atlàntic que bufava fresc a les acaballes de l’agost, i observava de tant en tant, de gaidó, el jove portugués de cabell rull que restaurava vaixells antics.

No vàrem tindre temps a separar-los, a l’alemany, nerviós, prim, amb el cabell estarrufat i eixut, se li va unflar el caràcter i agafant-lo del coll, va cridar que ja estava bé de prendre’ns el pèl, perquè Joan semblava que ens prenia el pèl cada dia. Com que la porta del jardí estava sempre oberta (a vegades, amb el vent, encara que estava a uns vint metres de la casa, escoltàvem els batecs de la porta cada vegada que hi canviava la direcció de la bufada, colps de vent o dels morts ofegats a la badia, els antics baleners ferits), hi podia entrar qualsevol. Tres o quatre dies, quan estava sola a la cuina, Vio va notar un calfred, alçà la vista del plat del sopar, i va veure la silueta de Joan observant-la. Què feia, aquell, amagat en la foscor? Que no volia molestar, deia mentre entrava i s’enfilava al sofà. Obria el calaix on amagàvem el tabac Pueblo, preuat en l’illa on només podíem trobar un tabac amarg i fort de paquet blau i blanc, com l’Atlàntic, i s’encenia un cigarro. Després, si Vio encara tenia menjar a la taula, s’encarregava de posar-se un plat i s’asseia amb ella. Semblava que no tenia família, però no era així. El que no tenia eren amics. Ens va gorrejar durant una setmana i ens va inflar els nassos. Ja en teníem prou. A Vio i a mi ens enviàvem paquets de tabac des de València i Conca i ens administràvem els cigarros perquè ens durara per al proper enviament.

Eixa nit, mentre jo ballava i la meua panxa es balancejava com una barca damunt la mar i Vio s’hi repenjava a l’esquena de Lluís, Joan va demanar que l’alemany li convidara a una altra cervesa i aquest va explotar. Després del colp, Joan va eixugar-se la galta i va girar cap a la dreta, qui sap si cap a la discoteca que estava uns quilòmetres més amunt i nosaltres, que ja havíem enganxat l’alemany, que es queixava que no havia actuat correctament, tornàrem cap a casa.

De camí vam trobar-nos amb uns jóvens noruecs, alts i de fesomia poc marcada, com pans acabats de fer, que ens convidaren al seu vaixell. Eren vailets que estudiaven navegació, el món mariner.

El vaixell era gran, d’uns quants metres, i malgrat la foscor, la fusta semblava tan nova i lluent que tot el vaixell espurnejava amb la claror de lluna. S’hi sentia música, ens deien que hi havia una festa. Per pujar-hi, havíem de penjar-nos dels braços a la xicoteta plataforma que surava a l’aire. Tenia por de caure. Lluís carregà amb l’alemany a les espatlles, i s’agafà a la plataforma, i ara oscil·lava com un pèndol pesat cap a dreta i esquerra. La plataforma grinyolava. I com si deixara anar un sospir, o com l’alliberació d’un vestit que estreny, els claus van afluixar-se i la plataforma va cedir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s