Els teus records només són desaparicions

Entre la secundària i la Universitat, vaig tindre un any buit. O siga, que llevat unes classes de natació, que vaig deixar quan vaig decidir que no gastaria més diners i aniria a la piscina jo sola, no feia res més. Nadava amunt i avall durant una hora en què només pensava. Aquell casquet de plàstic d’un blau elèctric em comprimia el cervell. També vaig descobrir l’estranyesa de plorar dins de l’aigua. Les ulleres s’entelaven, el rotgle més espès al voltant dels ulls. Aleshores, un escriptor havia tret un llibre titulat «El tocador de señoras» i vaig pensar que podria ser jo, que rosava a vegades els cossos que em creuava pel carril de la piscina. Hi havia hòmens i dones. Hòmens amb cossos robustos, depilats, que després de l’entrenament al gimnàs, es refrescaven a l’aigua.

A part d’aquelles curses i carícies, els meus dies eren tots a casa. Cuinava, planxava i passava la granera. Llegia. Em posava a la taula del menjador o estirava les cames al llit, i obria el llibre. Normalment, eren tots de la biblioteca, amb aquella pudor humida de llibre vell i pols. De tant en tant, amb uns  prismàtics de mon pare, mirava per la finestra. Encara no havia vist «La finestra indiscreta», o si l’havia vist, no recorde haver pensat en cap secret ni en cap perill (com si foren coses diferents). Era gent com jo, fent les coses que feia jo o que podria fer. Dinant, netejant els vidres, llegint o mirant el televisor. Les nits amb la llum de la pantalla i la llum de la lampada del sostre s’hi assemblen, n’hi ha de milers. Potser, algú amb uns prismàtics, mirant, mig avorrit i mig desesperat, el carrer. El meu carrer era estret, i encara que no tan estret com els del centre de la ciutat, podia veure sense cap giny el que feien els veïns dins de sa casa.  Fins i tot, amb els prismàtics, que després sempre havia d’amagar amb cura perquè ningú a casa s’assabentara del meu costum, espiava els veïns de tres carrers més enllà. Era una finca alta i per això podia veure l’últim pis des del meu. El saló gran, amb un llum d’aranya grossa, que feia llums titil·lants (cada filera de la teranyina era un xicotet tub lluminós), un sofà amb orelles i una taula allargada. El televisor no el veia, encara que sí que me n’arribava la claror. L’home llegia el diari i la dona cosia. Passaven els dies, em feien companyia. De matí, després de desdejunar, m’asseia i mirava com encetaven el dia, què els hi anava passant. Poques vegades eixia, i cada tres hores més o menys, mirava per la finestra.

Hi havia un home vell, d’uns setanta, calb i prim, que normalment (l’estiu és l’època que més recorde) eixia al balconet per canviar l’aigua i posar pinso al canari engabiat. Alçava la persiana verda, d’aquelles que s’enrotllaven dalt amb una corda, i eixia descamisat, amb un drap a la mà. Només tenia una planta, una mena de cactàcia amb les vores de les fulles carnoses resseques. Per la proximitat, perquè si jo eixia al balcó envidrat, podia saludar-lo i em sentiria, m’era proper. Molts dies pensí a acostar-me a la finestra i dibuixar-li un senyal. Semblava que estava sol, mai el vaig veure amb ningú, si tenia néts, no anaven després de l’escola. Podia ser que no haguera tingut fills i que la dona ja s’haguera mort. També podria haver sigut fadrí i estar acostumat a cuidar tot sol dels pardals engabiats i arruixar les plantes. Vaig demanar els meus pares que compraren un canari, que el volia al balcó del saló, encara que no prop del vidre (de matí, el sol l’escalfava massa). Però no cantava. No cantà mai. L’acostava de tant en tant a la finestra perquè vera l’ocell del vell. Volia dur-lo al veterinari, però no sé per què no ho vaig fer mai. Un dia, la persiana de llistons verds del pis del davant deixà d’alçar-se. Algú hi havia abuidat la gàbia. Després d’uns mesos, aparegué al balcó un cartell anunciant que es venia el pis. Jo vaig deixar de mirar per la finestra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s