Merla

La gossa ha parit. Va parir ahir cinc gossets que encara no he vist, cinc cossos dèbils en els dies més freds de març, a punt de la festa grossa de la ciutat, i al costat de tarongers, però a una tanca. L’àvia no em telefonà, vaig ser jo, ahir, qui després d’unes setmanes sense saber res els uns dels altres, vaig dir-li que ens acostaríem per dinar el dissabte. La gosseta ja ha parit, em diu. L’he vista créixer, sent alguna cosa semblant al que deu sentir una mare, encara que ella ja he fet coses que jo no, ni faré (salvant les distàncies, parir és parir). La veig com era de menuda, la panxa grossíssima, amb un tel blanc a sota, delicada, rodant amb la germana sota les capçades i les soques. Pixant on no devia, taques grogues damunt els taulells blancs del pis. Em pregunte què sentirà, si recorda que només fa un any era un gossa d’un pam.

Anuncis

Una resposta a “Merla

  1. Retroenllaç: Azures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s