Les claus noves

Primer vas pensar que era la foscor. Fa dies que el fanal de davant del carrer, el de just del nivell de la porta, perquè la finca del davant està alçada, va espatllar-se i per això ara no veies bé el pany ni el clauer. Quatre claus. És fàcil recordar què obri què amb només quatre claus i això ho hauries de saber. La més gruixuda i quadrangular, de porta massissa, és la del pis. La groga, redona, amb quatre mossos irregulars és la del pati, la que ara no arribaves a ficar al pany. Vas girar la clau. Vas apropar-te la clau als ulls, i observares els mossos, les irregularitats, les marques que protegien les pertinences. Després, t’ajocares i vas mirar pel forat. No volies mirar l’altra part sinó els senyals del cilindre buit. Desxifrar, volies desxifrar el punt d’entrada. No era la foscor, alguna cosa fallava. Encengueres el mòbil i l’acostares al clauer, una altra vegada, contares les claus que tens i quina era la que obria el pati. Hi havia una altra, desconeguda. Massa gran per ser la de la bústia, massa xicoteta per ser la del pati. Vas intentar-ho amb aquesta, una cosa sense explicació. Perquè si haguera obert, què faries, de l’ensurt? Seria una cosa per pensar-hi, un problema nou. Van passar dues dones que passejaven el gos, un de vell, amb les orelles caigudes, que no tenia ganes de caminar ni arribar al parc. La gespa del parc està sempre humida, i en canvi, té l’aspecte marcit, de color terrós. Quatre claus. La més menuda sí que és la de la bústia, ara voldries estar obrint-la, i amb una o dues cartes a la mà, pujar a casa, estirar-te al llit.

Com podies haver oblidat quina clau obria la porta de ta casa? O com podies haver-la perdut i no recordar-la? El pany lluent i una mica de cola, restes brillants. Vas mirar el pati. Vas dubtar, vas dubtar si t’havies perdut o havies recordat malament on vivies, que eren quatre blocs més enllà, just on comença el parc de gespa mullada. Agafares el clauer més fort, com una arma. La clau enmig de l’índex i l’anular. Com l’agafes de nit quan tornes a casa sola, des de la carretera a la casa, a la mateixa casa que ara apareix sense desxifrar. Què hi faig, ací? Vas seure al graó de l’entrada. El marbre gelat. Estigueres en la mateixa posició durant una estona, uns minuts o unes hores.

Va baixar el veí amb alguna cosa a les mans. Et va obrir. Duia quatre claus noves, grises. Noves senyals. T’havia estat buscant tot el dia per donar-te-les, ara que havien canviat el pany per veure si aquest cop sí, que tenim claus que obrin sense cap problema.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s