L’arribada dels cadells

Primer hi ha una mica de desconcert davant del cadell que no es mou. L’avi l’ensenya, quasi li cap redó a la mà. La gossa el mossega pel coll i se l’enduu per deixar-lo separat de la resta, a un cantó de la caseta. Fosc. Ara discuteixen, l’àvia i l’avi, perquè ell vol agafar-lo una altra vegada, i ella diu que després, quan la deixen solta, i que no se n’assabente (després pegarà voltes buscant-lo, massa tard) i la mare diu, més fluixet, apartada, que l’hem de deixar temps per acomiadar-se’n del nen. Els xiquets. Tots amuntonats, una massa flonja, cega, i bellíssims. Quan la gossa mira des de dins, amb el cos estirat, l’escalfor els dies de març, té els ulls d’aigua, fondos, rogencs, i una arruga grossa al front. Quan ix, mou la cua i es deixa acariciar, i sembla una altra vegada un cadell. Té un pelat damunt del cap. Les costelles estiren la pell, ara que s’ha aprimat, xuclada. Onze cadells que dintre, li feien anar rosegant el terra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s