La felicitat que produeix un horitzó tancat

«Parlant amb l’objectivitat dels manuals, les illes són espais de terra voltats de mar. Això fa que, de les illes, en surtin bons pescadors, mariners, navegants. Aquests homes saben el que fan; però, probablement perquè sempre són fora, no són els que donen una personalitat decisiva a les illes. Són els insulars que viuen d’esquena al mar, que més aviat són refractaris a contemplar-lo, que donen a les illes la seva més característica personalitat. Vull dir que a les illes hi ha uns pagesos formidables, immòbils, absolutament adaptats a la limitació, recalcitrants. No deixa de ser curiós –atesa la meva manera de veure– que el més important de les illes, que és el mar, hagi donat una població terrestre tan inconfusible i reconsagrada. Aquest fenomen és difícil d’explicar, però a mi em sembla que el fet ha estat originat per les muntanyes. A gairebé totes les illes del Mediterrani hi ha altes muntanyes – generalment més altes que el basament de l’illa no podia aguantar. L’illa d’Eivissa és una de les poques excepcions d’aquesta realitat. Són muntanyes pràcticament inútils, que creen un clima desafortunat i són l’origen de tantes i tantes misèries insulars. Però les muntanyes tenen una finalitat: fan companyia a les persones que hi han nascut davant, contribueixen a la felicitat que produeix l’horitzó tancat, és a dir, susciten una forma biològica de pàtria», Josep Pla.

Es faça cas o no, es mire o no, la mar, com a concepte i com a realitat, dóna el caràcter insular i no l’illa de terra. Hi havia, a les Açores, hòmens i dones d’una població terrestre reconsagrada? Obstinar-se a negar l’horitzó canviant del blau, mirar cap als turons, els volcans adormits, les calderes verdes, lluny de minorar la importància de la mar, l’hi torna, com un espill que exagera, si això és possible, el fet aïllat.

A São Miguel, la Lagoa do Fogo, la llacuna del foc, i Sete Cidades creaven l’oratge de l’illa? Només feien que el turista, que des de baix, al costat de la mar, bé en Pesqueiros, bé en la platja del Nord, havia vist com els rajos de sol encenien el cim i havia imaginat els reflexos de l’aigua de pluja acumulada durant centenars d’anys en terra negra i els peus penjant al mirador mentre el vent d’altura feia tremolar les fulles i les frondes, quedara totalment desconcertat, quan a mig camí, la boira pastosa no el deixava veure ni la mà estesa.

Les illes centrals eren una altra història: com veure terres enganxades a un ham del cel, des de Faial, albiraves les siluetes de Graciosa i São Jorge, i veies perfectament el perfil imponent del volcà Pico, la muntanya més alta de Portugal. La mesura de la pàtria no estava tan clara: acabava on acabava Faial o s’estenia més enllà, cap a les vinyes de l’illa veïna i darrere del volcà, una terra que ja no vèiem i que per tant, era impossible conéixer les mesures exactes? Com finalitzava la terra, abruptament, com les escarpes de l’illa de São Jorge o era més aviat el paisatge lunar, de sorra nova, que hi ha a l’oest de Faial, la zona anomenada Capelinhos?

A Pico potser vàrem trobar hòmens terrestres, dedicats al comerç del bagaço o al manteniment de l’únic pavelló de l’illa, on entrenava l’equip d’handbol, que no miraven la mar (i per què havien de mirar cap a l’horitzó, cap a un perfil d’illa sense cap accident, cap punt d’on agafar els ulls?). Tampoc feien cas del volcà, si no era per anomenar-lo com a pàtria i diferenciar-se, vantant-se, de les altres illes de la zona central de l’arxipèlag. Hi eren massa a prop de la muntanya per contemplar-la. I aquesta vegada sí, la muntanya manava i creava l’oratge insular. Per això, aquests hòmens vora els cinquanta, ens van contestar amb naturalitat que no havien pujat mai la muntanya. Pensarien que encara tindrien temps o aquest volcà, encara actiu, no els despertava gens d’interés?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s