Açorianidade rima amb saudade

Hi ha llocs que es defineixen pel no hi vas fer. Graciosa, que forma part del grup central de l’arxipèlag, situada just damunt d’un rift, i propera a l’illa amb les millors fajãs de les Açores, darrere de la boira que sovint s’hi enganxava a la superfície de la mar, fou una de les illes que no vaig visitar. En els dies clars, des del port de Faial, podies veure-li la forma insubstancial: hi ha un massís, que és una caldera, amb unes poques fumaroles, la Furna d’Enxofre. Diuen que hi ha un complex termal on  podies anar a fer pràctiques com a responsable de l’hotel, un hotel que queia a trossos a l’hivern mentre tu et mories d’avorriment, també com la boira suspesa, sense moure’s. Res, no hi passava res. Faial en comparació era una ciutat viva, amb els hòmens vora els bars, les festes a l’estiu, el forró i l’albirament de balenes. São Miguel, una metròpoli: les sardinhadas, el festival d’art, el festival de música, els vaixells ple d’alemanys, argentins, holandesos.

Sembla que hi ha llocs que prenen importància justament quan no hi ets. En cap cas són casa: la llar es defineix pel que és quan hi ets i pel que recordes, és casa en qualsevol cas. Les illes són una altra cosa si no hi has nascut: potser per això, la gent a la tornada al continent, s’enyorava i hi tornava, perquè havien pres importància després i perquè a casa sempre es pot tornar (No sempre, però hauria de ser així).

Açorianidade rima amb saudade i aquest enyorament que pot esdevindre malaltís, li’l confereixen les dues natures: l’ànima de la cultura portuguesa i el fet de trobar-se aïllat enmig d’un oceà. Ha de ser diferent estar envoltat per una mar coneguda, limitada, com el Mediterrani.

«O açoriano é assim por todos os motivos verdadeira e essencialmente português, o português puro que nas épocas gloriosas danossa história se isolou no meio do Atlântico.» José Batista.

«Aos 30 anos, sem qualquer intenção reivindicativa ou política, apenas por um sentimento de saudade e “desterro”, criava Nemésio o conceito e o termo açorianidade, alma do ser-se açoriano, que emerge em quase toda a sua obra de poeta e de romancista e contista.» António Machado Pires.

Advertisements

Una resposta a “Açorianidade rima amb saudade

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s