Esborrany per a un conte de terror

No pots dir res, veus eixa ferida que se t’acaba d’obrir, els dos llavis vermellosos de la carn tendra? Doncs no la pots nomenar ni et pots queixar. A més, t’interessa no queixar-te’n, d’ací a uns anys o dos, potser et donem una tireta de colors, que ensenyaràs orgullosa quan quedeu tots els amics de l’institut a sopar i reviure somnis i comparar vides. Els altres duran fills, nadons embolcallats, i tu mostraràs una pell que cicatritza. Si s’hi van fixar, o els ho vas contar, tros de malparida, perquè ets una bocamolla, ara veuran que això només fou una època curta de la teua vida.

No pots dir res de les teues condicions laborals, amiga, perquè tu agafares el ganivet que t’oferírem, vas dir que sí, i encara que et resistires una mica, els dos sabem que vas agafar el ganivet amb les dues mans. Un tracte és un tracte, només hi ha dues parts. No sé per què has d’esguitar-ho tot amb les teues paraules. Que no hi acceptares el risc? No ets ningú, la cultura i el país són el que importen. Ni tu ni jo ni el fet que no calles mai importen. Calla, malparida, i treballa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s