L’espill és a sota

Fa anys que no celebrava el dia de la classe treballadora treballant. Dic celebrar, repetisc celebrar. Celebre els deu euros l’hora sense contracte, que semblen bons en comparació a altres sous, i a València. Fa anys vaig estar en la mateixa situació. La precarietat és cíclica, el progrés capitalista desaccelera de tant en tant. Regressions, onades d’atur, onades d’abundància. Que hi haja gent que sempre es troba a la zona de creixement negatiu és un mal menor. Desastres individuals però guanys col·lectius. Repeteix-ho. Repetisc, guanys col·lectius. La Cultura s’aguanta sobre el teu sou miserable. La Universitat resisteix pel teu sou miserable. Ah, no, que et paga en articles en què ets co-autora: els professors amb qui col·labores, en el fons, pensen que et fan un favor. Si col·labores, és perquè vols, i ells, com que són generosos, escriuen al nom al costat. Primer, sempre, el seu nom i el seu càrrec, és un guany col·lectiu.

Europa resisteix pel teu sou miserable. L’any passat et va tocar viure el primer de Maig a Portugal. Mitjançant beques a l’estranger pogueres viatjar: Europa és un guany col·lectiu. Aquell any i mig de treball en beques, que substituïen contractes, queda sota el títol de formació a l’expedient. Els teus pares varen eixir del sistema educatiu aviat, tu l’has eternitzat. No és l’educació un guany col·lectiu? Vares preferir marxar a quedar-te amb un treball de deu euros sense contracte, a pagar un màster i fer un doctorat per amor a la ciència i a l’educació. Repetisc, l’amor a la ciència i a l’educació: quants avanços s’han aconseguit per amor (a la carrera investigadora)? La carrera professional és un guany col·lectiu o un desastre individual?

Si a la generació dels pares, la vida els obligava a elegir i comprometre’s aviat, a nosaltres ens ha oferit el contrari. Hi havia orgull en el pare i en la mare quan deien que la filla anava a la Universitat (molts fills de pares sense estudis ja anaven), no en els iaios: només veuen que la néta no té faena. És un desastre individual. La vida ens torna on pertanyem, l’espill és a sota.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s