Notes (com un medicament per a un ús posterior)

  1. La veu que et diu el que has de fer t’assegura certes coses, com que la teua amiga, amb un sentit de la responsabilitat gran, t’acollirà a casa i te farà tès calents de sàlvia amb llimona quan estigues malalta. Ho fa perquè deu, no saps si ho fa perquè ho sent. I preguntar-s’ho és de desagraïts, et repeteixes.
  2. Perquè sota la manta, en una habitació humida (i en canvi, on estan les taques d’humitat, aquestes ombres de fongs que s’estenen, verd i negre, a les parets?), entrelluques el mòbil i veus que el teu número no té nom. No t’ha afegit als contactes, i és una constatació que et fa mal. Com pot una cosa tan minúscula com un nom en una agenda, o l’espai buit que hi deixa, donar-te el motiu per a un greuge? Per a una història sí. Deuria.
  3. Pots veure’l avançar o allunyar-se: ahir vaig veure una figura semblant al meu carrer. Hi ha dos coses que fereixen: la primera, que en les aparicions que són el record de les desaparicions, la persona estimada estiga de peu, sense parlar, la presència del buit es transforma en la presència d’un cos que no parla, que sempre està a una certa distància de tu, que estàs viu; la segona, que si tornara, la persona estimada, per omplir el buit, no hi cabria: que en el teu dia a dia, malgrat tot, vius amb el buit, que és presència i t’hi has acostumat. En aquest dolor, no ets qui més perd.
  4. Hi ha certs paisatges on els desapareguts tornen més.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s