Roba de temporada

No era la primera vegada, va haver aquell mercat de roba de talla única, samarretes amb ratlles de color granat, vestits que podrien ser de l’àvia, faldilles de vol que et feien creure que si les portaves, et transformaries en una d’eixes dones que veus sempre unes passes davant teu. Les dones que sempre passen de llarg. Va obrir la cortina després de pujar una escala vella, i va trobar cames, cuixes, pits, bragues i sostenidors. Era una habitació ampla, o millor dit, un gran replanell on hi havia tot un seguit de dones emprovant-se els mateixos vestits de l’àvia, unes camises acolorides, unes faldes fins al genoll. Va buscar una perxa, i es va acoblar al cantó on podia veure’s reflectida: cuixes, cul, genolls. Cercles concèntrics i estries com arrels. El primer vestit va poder pujar-lo fins als malucs: arrugat, va quedar com si fos un flotador trencat enganxat a la pell. Les flors marcides. Un somni que es desunfla sota el melic. Va provar amb les samarretes, res de cames ni genolls, la carn que floreix. Una samarreta de ratlles blaves com de gondoler i una amb un escot acabat en pic a l’esquena. Deixà l’habitació amb les dones que continuaven despullant-se i emprovant-se roba. Guaità els braços que penjaven, els mugrons escampats.

Tornà a casa amb dues peces de roba i el cos intacte.

Aquest cop, però, la sala on hi havia les dones que com ella, provaven d’aprofitar els descomptes, —amunt i avall la roba, els braços alçats, el borrissol de les aixelles, sabates descordades, peus descalços—, la va sorprendre. Els cossos quasi es tocaven, davant, els espills jugaven a decebre. Hi havia el mateix somni que es desunflava a mesura que les peces de roba s’amuntonaven damunt les perxes de metall i a les cadires. Els cossos mai són els correctes.

Uns pantalons que no pujaren més enllà d’uns genolls, una samarreta transparent que ensenyava una panxa redona i gasosa, un vestit de talla equivocada (o era el cos?), una falda que feia bosses a la part de darrere. Va trobar un xicotet espai on podia col·locar el cos reflectit al vidre, perquè ella aleshores ja es trobava dintre de l’espill, i observava el ball de teles i cossos.

La música, però, no sonava. De sobte, el soroll opac d’una cosa, o un pedaç d’alguna cosa, contra el terra. Un braç, un genoll? L’amplada d’uns omòplats per encaixar una camisa. El cossiol estret que formen les clavícules amb l’estern.

Eren els cossos, que s’espedaçaven. Va veure com caigueren pits, malucs, melics. Els genolls redolaven. Damunt de la cadira, les galtes del cul. Els pantalons que s’havien quedat encallats als genolls, pujaren suaus des d’unes cames planes fins a la cintura. Una dona, sense panxa, es posà la samarreta transparent. Pegà una puntada al melic. Si els cossos queien a pedaços, la roba era perfecta. Les flors de la falda fresques damunt d’un cul inexistent. Va travessar l’espill. En les perxes penjaven els trossos de tots els cossos que sobraven.

Anuncis

2 respostes a “Roba de temporada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s