Plans i cercles

En la nostra època no era així. Ha vingut des de la Universitat per esmorzar amb nosaltres, un cafè i un tros de quiche. La quiche és cara, dos euros i mig per un triangle sucós i un capuccino que és cinquanta cèntims més car que el café amb llet, perquè li posen escuma i canella en pols que dibuixa un cor. Ara, diu, tots han de treballar alhora que estudien, així que hi ha qui no s’ha esforçat massa, i encara que he posat un examen fàcil, n’han suspès. Psicòloga, quaranta-cinc anys.

Sembla que totes vénen o es troben al mateix lloc —amb deu anys menys les becàries, però—, la confortable classe mitjana. Sembla que totes poden fer el mateix, de fet, van al mateix bar per esmorzar. Però la cap fa més de deu viatges a l’any, surt de sopar tots els caps de semana, i a casa, té un vestidor d’una habitació i més de mil sabates. Mai l’han vista repetir roba des que treballen juntes, ara fa dos anys. Quan arriba, amb una gavardina beige i un collar que li pega colpets al pit, s’asseu i demana una cervesa i un entrepà de formatge brie amb bacon i crèspol i el pa de llavors. Costa tres euros i mig. Després un café. Cobra tres mil euros al mes perquè s’ha esforçat, s’ha passat la vida i la joventut, sobretot, ho diu amb recança, estudiant. Metgessa especialista en neurocirurgia de cinquanta anys. La responsabilitat que li cau sobre l’esquena, al metge, se li ha de pagar.

La becària més jove també té pis propi, el dels pares. S’acaba de casar i a l’agost serà el seu cinquè viatge a l’estranger d’enguany. No són turistes. Els turistes no paguen una habitació de cent cinquanta euros la nit, els turistes van a Benidorm, i molesten. A ninguna els sembla estrany que amb el sou, el mateix que té l’altra becària, la que viu amb la mare, puga pagar-se la vida: pis, menjar, casament.

 «La premissa de la relació entre un ciutadà pobre i la gran burgesia consisteix essencialment que el més important de tot, és a dir, la diferència de classe entre l’un i l’altra, no sigui mai esmentada. El bon gust exigeix no tan sols que això no sigui mai al·ludit, sinó també que sigui amagat en la manera d’expressar-se i en el comportament corrent. Cal fer com si tothom es mogués en el mateix pla social.»

La vergonya d’ésser com tothom

La nostra època és així: tots formem part del mateix cercle social.

Engulc el cafè amb llet d’un euro i quaranta i puge a l’oficina. Encara em queden tres mesos de simulació.

Advertisements

Una resposta a “Plans i cercles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s