Surrealisme

Hi ha una filera de pàgines que semblen ordenades, bolígrafs i una llibreta plena de gargots. Anna va decidir que es presentaria al premi literari fa uns mesos, després que la despatxaren. Les normes del premi deien que l’obra presentada havia de tindre entre cent i cent cinquanta pàgines, i quan va començar, sis mesos ja, les seues mans volaven damunt el teclat com si en tots aquests anys de silenci haguera acumulat milers de lletres a les polpes dels dits. Però ara, just en el punt on encara no t’has decidit, que és un lloc i no un temps, li falten cinc pàgines i no pot acabar el llibre.

Es queda davant de la darrera pàgina escrita, el final de la filera, i imagina que escriu finals tristos, finals feliços, finals que no ho són. Amadeu, el seu marit, la mira interrogant des de l’altra banda de l’habitació sense saber quin era aquest afany per alçar-se de matinada, col·locar la taula davant de la finestra i escriure.

Després d’uns mesos d’insomni, ella havia tornat a escriure com feia vint anys. Vint anys, quan era una adolescent encara. Això li deia, fa vint anys que no escric així, Amadeu, amb aquesta facilitat i aquest entusiasme. Perquè ara es posa a fumar, davant de la pantalla, i ella mai havia fumat. I vessa a un got ample, de vidre gros, una mica de whisky i dos glaçons de gel, quan mai li ha agradat l’alcohol, ni l’havia tastat, el whisky, que ha sobreviscut a les festes només amb ampolles de cervesa. I posa jazz, una vegada i una altra, mentre pica el teclat blanc de l’ordinador com si picara les tecles enlaire de l’antiga Olivetti del pare, el jazz que sempre l’havia fet dormir i l’Olivetti que mai va usar, que va agafar pols damunt de l’escriptori després de la mort del pare. Així li ho anuncia, que es presentarà al premi, que ja té el costum que imagina tenen els escriptors, i que no la moleste fins al dia en què tinga ja les còpies enquadernades a la taula, a punt per ser enviades. Sort que no tenen xiquets, pensen tots dos. Fa uns dos anys, quan va fer-ne trenta-huit, la pregunta va arribar-los i com que a l’empresa acabaven d’aprovar una reducció de personal, hagueren de dir-se que ja trobarien un moment més adient abans dels quaranta, però, per sort, o això semblava dir el sospir que llançà el seu marit, va patir els primers símptomes de la menopausa eixe mateix estiu.

Tot anava bé. Des de fa dues setmanes, però, s’asseu davant de l’ordinador, l’encén només per dissimular, i mou les mans per marcar el mateix ritme de feina d’abans sense escriure cap frase amb sentit. Des de fa dues setmanes, no acaba la novel·la.

No hi ha cap final encertat. Tampoc ho serà aquest. El diàleg ha quedat inacabat, i el personatge s’ha quedat mirant la finestra, sense saber què dir (Amadeu, que és el nom del personatge, fa temps que no sap què dir, que li vénen les coses grans, diu).

Mentrestant, les darreres pàgines només són línies de vocals i consonants i tot és soroll de fons. Vint pàgines amb aquell repic de notes de jazz. L’ampolla de whisky ja no l’amaga, i al costat de la pantalla, sembla que és una boia blanca, i no sap nadar i la set de paraules, un bon escriptor no escriuria això, diu ella, rovella la gola.

Amadeu s’ensuma alguna cosa, però no diu res. La música, a tot drap, no dissimula cap silenci, un bon escriptor tampoc escriuria això, pensa. Falten tres dies perquè s’acabe el termini i les cinc pàgines que falten són un malson.

El dia d’abans de la data límit, decideix imprimir i enquadernar la novel·la inacabada, i al cantó de la taula, perquè Amadeu veja quan passe que ja ho té a punt, que el prèmit és d’ella, deixa les còpies amuntonades. Però les cinc últimes pàgines són unes línies sense sentit, cinc pàgines de «jdjagoagjadfj» i «djfgawoerueiowut», amb punts entremig i majúscules. «Sajgjflsgjfgrt». És aquest, i no d’altre, l’únic final que, a la fi, li sembla encertat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s