Hi ha el llibre que et vull enviar i dues cartes escrites amb mala lletra, dos esborranys de cartes més bé, que haurien de ser només un pas previ i no aquesta aturada que s’ha tornat de dies, de setmanes —em diries, una aturada que no s’atura—. Mentre no t’escric, encara et puc escriure. Així que totes les lletres s’ajunten i se separen, reboten contra el terra, pengen del full només per uns segons fins que es tornen insectes i els mate. Qualsevol taca negra en el full pot convertir-se en un insecte molest.

El mes passat, alada i sense taques, va arribar la teua carta. El mes passat o l’any passat, perquè l’arribada de la carta s’ha allargassat: no la vaig acabar de llegir. Faltaven tres o quatre línies, veia, sense llegir-lo, el punt final (un punt es veu o es llig?), les abraçades que m’enviaves i el teu nom escrit amb lletra gran, una mica infantil, que s’atura en cada lletra. Si no acabes un llibre, o una carta o una nota, sempre el lliges. Inacabat, perdura. No vaig acabar «Correcció» i aleshores, aquell llibre m’ha marcat més inacabat que de cap altra manera. Malalta, vaig tancar el llibre i el vaig tornar a la biblioteca.

Envia’m una carta, em vas dir. Mentre no t’escric, encara et puc escriure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s