Soy tu gatita

No parlaren gaire, a la discoteca. Al principi, va ballar amb ell, pensant que en realitat ella no li interessava, sinó l’amic, assegut al costat, a la barra, mostrant la barba espessa com qui mostra l’entrecuix, i amb una cervesa a la mà. Quatre passes, quatre braços enlaire, dues vegades a la cintura. Li va dir que sí sense pensar-s’ho i sense alçar els muscles, com altres vegades. Sa casa devia ser-hi a prop, perquè quan isqueren, no demanà un taxi, que passaven com formigues esperant els que sortien de la discoteca. Cap a casa. Les coses són així, ella ho sap.

La finca estava al costat de la plaça Sant Agustí, o just davant de l’església o del centre comercial. Ara a veure com tornaria d’aquest barri fins al poble, va pensar mentre pujava a l’ascensor, perquè un lleuger rot li va fer d’avís. El rot d’ell, clar. Que bonica ets, li va dir mentre sonava Soy tu gatita, mitja hora abans, i els amics, una mica més enllà, se’n fotien potser perquè ell desconjuntava braços i cames, que ja s’havia empassat tres o quatre cubates. Suaven. A la discoteca s’hi sua més que al gimnàs. S’havien enfugit sense dir-ne res, als amics. La germana d’ella i l’amiga espantaven mosques d’alé de cervesa, i ella els va dir adéu amb la mà per no haver d’explicar-se. No era l’amic, el del pèl arrissat a la cara, qui havia d’escapar-se amb ell cap a la casa propera just enfront del centre comercial? O potser amb ella? Que no li proposaren fer un trio encara, aquestes coses són així.

Feia dos mesos que havia tornat a ser soltera, i això, i les espentes de les amigues per eixir, que la nit era com una boca oberta, sempre li ho havia semblat, un forat que t’engul per arribar un lloc nou, un lloc nou i suat, va fer que acabara pintant-se els llavis de fúcsia, els ulls amb la ratlla negra, i el cabell solt. No s’havien vist mai, per això. Potser ell també era un novençà, en aquesta discoteca, un novençà que busca la parella.

I aleshores, la situació va empitjorar. Va pensar-se que seria un sonso més, que quines coses, del trajecte fins a sa casa no va amollar cap paraula, i ara enfront d’una bandera republicana, un pòster d’Obrint Pas i quatre llibres de sociologia, el va veure obrir la boca com una grossa fruita porpra. Perdona, deia cada vegada que vomitava una font de beguda barrejada amb kebab. No passa res, no passa res. Són coses normals. La gent s’emborratxa i vomita, és la nit, la boca oberta que sua alcohol. Deixem-ho estar, va dir ella. Però ell feia l’intent, allargava les mans per tocar-li els mugrons, i amb cada espenta, que semblava que li faltava l’alè, emetia un so i perbocava una mica més de pasta feta de carn i gin. La lluna es colava per la finestra. Si es repenjava del seu muscle, podia fixar la mirada en el glaçó gris i tacat i pensar. Ja entenia perquè l’havia convidada, i ara es veia fent de cuidadora, una infermera maquillada de nit, amb veu amorosa i sol·lícita.

Al tercer intent de començar el ball, va adormir-se. I ella va tocar-li el muscle, va comprovar que respirava, i va enfilar-se cap a l’esquerra buscant la porta d’eixida. Però tornà al punt de partida, al llit amb ell dormint i l’olor de vòmit escampant-se, i aleshores, va anar cap a la dreta, però el pis era un laberint de portes que donaven a la cuina, a despatxos amb mobles de fusta fosca, a un balcó envidriat. Va tornar a pegar la volta, esquerra i dreta, va mirar els quadres, les fotos de comunió (ell i el germà, dues mans enganxades i uns ulls mirant a Déu), les restes d’una pizza al banc de la cuina. Mitja hora va estar-se allà fins que va entrar una parella, que suposà que eren els pares. I ella va seguir les veus, va amagar-se com un lladre, i la porta estava allà, havia passat per davant el primer cop, i començà a riure i el riure li durà fins que la nit es va engolir la mateixa nit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s