Les vacances

Les vacances tenen dos sentits: recordar la sensació d’estar en trànsit i caminar. Caminar sense anar enlloc, només per veure. Les ciutats són al mapa i segueixes una ruta inventada: quatre punts que s’uneixen, sense cap raó. Comptes les hores que et queden fins al darrer tren. El tren travessa camps, xicotetes ondulacions, granges, pins i un riu gris que fa de guia, com si les travesses no foren suficients.

A Anvers vaig caminar per la passarel·la, era setembre, quasi octubre. Hi havia saturació d’humitat i les grues i l’òxid. Tinc una foto del cartell que dóna als vaixells la benvinguda al port, el mateix cartell quan dius adéu. Estava sola, vaig triar el camí més llarg per tornar a l’estació de tren.

El greuge de les vacances és recordar la sensació d’estar en trànsit i oblidar-la. Perquè després, abans de l’accident, el divorci, o la darrera copa que dius que beuràs, oblides el camí, la ruta inventada, el fet que repetiràs llocs però no moments, i l’estiu enfebrat en una ciutat costanera serà el que contaràs quan tornes a la feina. Les vacances semblen un parèntesi, però de què? Què compta més, aquest avorriment lineal, els dies buits, o les xicotetes explosions, un instant a penes, que els nous llocs t’ofereixen? Com un salt o una vibració a terra. Les vacances ens treuen la màscara: està bé, però la vida podria ser millor.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s