Del dietari: els amors ocupen llocs, els llocs són teus, els buits també

Hui no ha vingut el xic del despatx de davant. L’anomenaré A. Que em fixe que no ha vingut és un bon senyal, pensa que em vaig divorciar fa tres mesos. Que la cosa ja estava enterrada, el llit semblava un taüt, però ja saps, he aprés de la mare i de l’àvia. Elles saben que els amors ocupen llocs. No és que no siguen persones, només que el buit hi era abans.

Avui només he pensat en ell (l’anomenaré J.) quatre vegades, ahir, deu, despús-ahir, set. La cosa varia, però la tendència és bona. El buit és un lloc, i un lloc es pot ocupar. Fa una setmana, la mitjana era de vint vegades. Així vaig passar els dies de la setmana: dilluns fou dilluns perquè me’n recordí de J. amb insistència, era l’aniversari. Després, baixada. Dimarts, dimecres, a penes. Dijous, repunt. Divendres, dissabte, a la nit, quan imaginava bars i postres, alarma. Els dies els marquen els pensaments, és estrany. És com quan morí la mare, però més fluix. Entén-me, més fluix. El dol pel buit, el dol pel lloc buit.

A. sembla que ha aprés el somriure del fill. El va portar a la feina, un xerraire que corria pel passadís. Quan torne, li he de dir alguna cosa. Començar. Per què és tan terrible reemplaçar persones? Que no et van ensenyar res? A. somriurà. Sé que no m’agrada tant, però m’entretinc. Els amors ocupen llocs, els llocs són teus, els buits també.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s