La haine

Jusqu’ici tout va bien. Fins ací, tot va bé. Canvia el cartell i escriu nous on hi ha vous, i aleshores el significat pren força, és una frase de lluita: el món és nostre. El cartell queda a l’esquerra i ells caminen en filera, i la nit de París els engul, després d’haver perdut el tren. Hi ha més desitjos que estreles, i hi ha pel·lícules que ensenyen com sura el desig, i pel·lícules on saps que el final ja l’han signat, sense desig. El món és nostre però nosaltres perdem, ens diuen a cau d’orella. Quan ens ensenyarà les dents, la vida, els ullals clavats als desitjos? Mentrestant pensem, com qui cau d’un setè pis (o es llença, no ho recorde), que tot va bé. El desenllaç serà ràpid, com un tret de pistola. Caminàvem, o quèiem, no hi érem ja al desenllaç? Qui és llança d’un seté pis, mentre cau, ja és mort.

Fins ací tot va bé, diuen, i ja són morts.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s