Les memòries

Tinc huit anys, potser nou. Aquella primavera teníem una gossa, una menuda, amb potes robustes  i pèl llarg, tota negra. Només li veies la llengua, de nit. Com que el gos, que l’avi comprà uns anys abans, havia tingut el nom que la meua cosina li posà, Fúria, li deien, aquesta vegada em tocà triar a mi. Estàvem a la tenda, l’àvia darrere del taulell de carn i formatges, i recorde la seua pregunta, quin nom. Que quin nom. No sé per què no m’ho vaig pensar, i fou de les poques coses que vaig decidir en el temps que tardes a parpellejar, el primer nom que em vingué al cap. Qui sap què llegia jo aleshores o quina pel·lícula havia vist, quins dibuixos o quina sèrie (després, la meua cosina i jo veuríem les pel·lícules de Molly Ringwald, Salvados por la campana o Agujetas de color de rosa, i ens estrenaríem en l’art de besar amb un coixí). Catalina, Cati. Un nom de princesa russa.

Tinc trenta anys. L’avi ha tornat a tindre gossos a la casa del secà. El secà deixà de ser-ho el dia que va plantar tarongers, instal·là el regadiu, remogué la terra per treure’n les roques de la grandària de la casa, això deia l’àvia, i plantà tomateres, carabasses, i llimeres on hi havia carrasques. Quaranta anys, fa, de la transformació. Ara la caseta és un lloc que es manté per ells, per l’avi, que encara cuida de l’hort, sulfata i crema la brossa, i l’àvia que es manté fidel a agranar cada dia. La guerra del temps, contra el temps, que diu Joseph Brodsky sempre es perd. Si poguera mirar aquest paisatge d’ací a quaranta anys, estic segura que no m’equivocaria del que sé ara: tot s’haurà perdut. La casa i l’hort. Les empreses familiars, amb aquesta voluntat de perdurar, són inútils. D’alguna manera, cada vegada que hi anem, a visitar-los, a passar el dia i a passejar, només som testimoni que aquest espai acabarà amb ells.

Les gosses, primer, són dues. Germanes, una prima, l’altra més ampla, robusta, gens àgil, potent, una mena de Cati. Merla, l’anomena l’avi. Després, quan la gossa més grossa es quede embarassada, l’avi donarà la gossa àgil a un pastor perquè cuide del ramat. Viurà a un estable, sembla, pel que imaginem, que serà feliç. Hi ha un altre gos amb ella, ix cada dia perquè el ramat pasture. Vigila, salta, salta molt. Mentre siga útil, no haurem de patir per ella.

Tinc un any més, o siga que nou o deu. No ha passat gran cosa, no sé si Fúria havia mort ja, o moriria després, i l’avi el soterraria a un camp proper, just a una cruïlla de camins, per darrere de la caseta. Durant un temps, poguérem veure els ossos pelats. No l’havia soterrat, només deixat caure. Primer el pelatge aspre, jaspiat, després els ossos, i un dia ja no poguérem diferenciar entre la terra i el gos. Una altra guerra del temps. L’àvia em diu, Cati està molt malalta, li cau el pèl, té rotgles al llom i a les potes i no menja quasi. La veig córrer entre els troncs dels tarongers, mentre jugàvem a amagar-s’hi. Els faig prometre que la duran al veterinari. Mai havien portat mai cap gos al veterinari, o sí, potser a Fúria, l’únic que criaren amb biberó dins la caseta, entre mantes i coixins, l’havien dut per posar-li les vacunes de cadell.

Em diuen que el veterinari ha vist la gossa Cati i que ells la cuidaran. Desapareix. La regla de la infantesa és: has de creure’t els majors que tenen cura de tu i desconfiar dels majors que no coneixes. Has de creure.

La gossa Merla va tindre els cadells fa cosa d’un any, els vaig cuidar. L’avi també. Mentrestant un altre gos, el preferit de l’avi, es posa malalt per la fiblada enverinada d’un mosquit i s’hi va apagant. Està molt malalt, no menja, es passa el dia tombat sobre el costat esquerre, la pota dreta no la recolza a terra, té tot el dia la cua plegada entre les potes. L’avi el cuida, li dóna la píndola cada dia, vull dir, que ell, que no toca mai cap animal sense llençar una brofegada, li obri la boca i entafora dins la píndola i tanca amb força el musell. El gos es recupera.

No sé quan l’àvia em va confessar que mai portaren la gossa Cati al veterinari, però estic segura que fou després que la mare morira. Les coses són així, es va sentir culpable, o va pensar que jo ja ho podia entendre tot, o almenys, les coses pràctiques, la crueltat necessària.

Com que es fan grans i amb la vellesa, arriben o tornen les velles pors, l’avi ja no entra a la piscina, ni es llença de cap. No es banya, mai, encara que estiga jo a l’aigua. L’àvia fa anys que no entra, que l’escala no la podria tornar a pujar. També tenen por dels robatoris. Fa uns mesos, els furtaren màquines i cables estant ells dos als sofàs, mirant la novel·la de la vesprada, la de després de dinar. Una becaeta i la novel·la. Així que ara, ja que té tres cadells, una gossa i un gos, una gossada, vaja, vol amollar-ne un, ni que siga, a les nits, que pegue voltes, que lladre si sent algun soroll estrany (o un gat, o un conill, o el xiulit del vent).

La gossa, com que ha parit, diu l’avi, és més tranquil·la i ja no destrossarà les plantes ni furgarà la terra, així que cada dia, a poqueta nit, la desnuga; primer la deixa anar cap a la zona d’horta, els camps de baix, i després tanca la reixa i queda a la part del jardí al voltant de la casa. Cada matí, a partir del tercer dia, l’avi la troba al costat del gos, o siga, en un dels camps de baix, on està nugat amb una cadena llarga que li permet fer camins circulars de dos metres de diàmetre, a prop de la tanca on es troben els cadells. Creu que torna a estar prenyada. Em diu que hauria de donar-la, que ha de desfer-se’n d’ella. Aquesta vegada tinc edat per respondre, però no de convéncer-lo.

Potser era una cosa que es veia vindre. No som tan diferents de com érem, malgrat el temps, o la guerra. La gossa, em diu l’àvia per telèfon, s’ha escapat. Aleshores és quan torna a aparéixer Cati, saltant i brandant la cua entre els troncs curts i de pell aspra dels tarongers, i nosaltres encara juguem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s