Nits i còdols

Totes les pedres brillaven a la vora. Quina ens quedarem si són totes boniques, úniques, arredonides, i sembla que reflecteixen la superfície de la mar?

La ressaca, amb l’edat, m’afecta de la mateixa manera: quan et despertes, el còdol ha perdut la lluïssor i és una pedra com qualsevol altra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s