Tanca el parèntesi

Va buscar el seu nom a Internet com cada matí. Només li calia picar les tres primeres lletres, i l’aparell ja sabia amb què havia de completar-ho. L’enllaç, als favorits. Goodreads, primer, i mitjana d’estreles. Agafa sempre la calculadora i si el resultat és de tres o més, s’arrepapa a la cadira, nota com es tensa la goma del pantaló del pijama i treu una mica de panxa. Mira el got amb el pòsit de vermut d’ahir i sospesa si celebrar que encara es manté en la part alta del món. Si la mitjana és menys de tres… va directament al moble bar i buida qualsevol ampolla dins del got. Els xiquets ja són a escola i la dona a la feina, no cal amagar-se. Ara, ha d’escurar el got, sempre li passa que la dona torna i veu la copa al costat del teclat, i comença a parlar-li de responsabilitats o del que hi ha fora, la vida, diu. Hi ha un comentari a un llibre d’un tal Pep Messeguer. Després hi tornarà.

Continua amb la barra de favorits. Comentaris als seus articles als periòdics, que ara només hi col·labora en tres, després que la revista cultural digital li comunicara per correu electrònic que volia reduir els col·laboradors i començar a pagar-los. Ben podia haver-se quedat ell i tindre un sou per mil paraules, però arribà l’últim a la feina i parla sovint de la poesia experimental alemanya. Hi ha el Víctor, al primer comentari, que el felicita per l’exactitud. És un lector vell i fidel, sempre li respon. Cap més. Té la temptació d’escriure un comentari, alguna cosa provocadora, una crítica ferotge que moga el text a les xarxes, unfle veles, i siga l’inici per poder escriure’n un altre de resposta. De fet, fa uns anys es va crear un perfil fals… Res, tornarà a Goodreads. Ara però, rellig el seu blog on arreplega textos d’autoficció, la vida amb la dona i els fills que transforma en la vida amb el marit i els fills. Al blog és bomber, i els tres xiquets els transforma en dues filles uns anys més menudes. També escriu metàfores polítiques, això interessa. Uns escrits on ell mateix és l’heroi amb idees clares i una mica, per què no dir-ho, gamberro.

Abans de tornar a la pàgina de llibres, mira la seua pàgina de Viquipèdia. Un ensurt, algú ha escrit la data de mort al costat de la de naixement i ha tancat el parèntesi. Ha tancat el parèntesi, ell el torna a obrir. Edita la pàgina. Qui té tant de temps com per aquests tipus de bromes? O és la malifeta d’un altre escriptor. Hi ha un home, Messeguer, que rebat les seues idees sobre la poesia experimental alemanya i la relació amb Rilke i a les ponències i als congressos, alça el braç, discuteix, s’escura la gola davant del faristol, i pren nota amb lletra menuda al marge d’un bloc de plàstic negre. Deixa el guionet suspès en el buit d’un dia desconegut i tanca el parèntesi. Guarda els canvis.

Ara cal esperar perquè la pàgina carregue, així que busca el primer comentari sobre el llibre que havia vist al principi. «La trama es perd en dissertacions».«Superficial». «Una llàstima, però, que haja mort tan jove». Un ensurt, el cor se li accelera, els mateixos cops de les taquicàrdies que tenia de jove. Pensava que era Sònia, la nòvia d’aleshores, però el doctor, un home amb monocle, el primer i l’últim que veuria, li va diagnosticar de taquicàrdia supraventricular per un feix de nervis accessoris a l’aurícula dreta. O siga, un circuit amb doble entrada. Va deixar la nòvia.

Torna a la Viquipèdia, es posà la mà damunt del pit esquerre, on batega el cor. Hi torna a aparéixer la mateixa data! No s’ho pot creure, clou els ulls i prem les barres amb força, no ho pot creure, va morir ahir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s