És bona

1

Si a les Açores el que canviava era l’oratge (el cel, els núvols verticals, els que s’enganxaven a la falda de Pico, la mar, la direcció del vent), a la gran ciutat, el que canvia són les meues emocions: tot en un mateix dia, sol, pluja, plor, vent, riure. Sembla que algunes ciutats foren construïdes contra l’èsser humà.

2

Pots contar una història amb tots els fragments de conversa que escoltes de camí al treball, al carrilet, de tornada pel passeig de Maria Cristina, o el carrer Blai. Hui, a la porta, una parella s’acomiadava: Cúando quedamos? No lo sé, tú mandas. Totes les converses, els fragments, dues línies al diàleg, estarien associades a un punt de la ciutat, i la unió dels punts dibuixaria una xarxa, o siga un diàleg.

3

Avui m’ha explicat com escriuen la dansa.

4

He hagut d’aturar-me i asseure a un banc, a un dels bancs del passeig, normalment desocupats, és lloc de pas, i buscar claus i tarja. Sé que perdré alguna cosa al tren, ho sé. Hi ha certes coses que se saben, no és que s’intuïsquen, de la mateixa manera que sé que si em llançara a les vies, després de preguntar-li a l’intèrfon d’emergència si l’emergència perquè t’ajuden cal que siga un atac de cor, un atac d’ansietat o una pena grossa, hi cauria, tinc la certesa que deixaré, al costat de la bossa, el mòbil, o les claus, o el bitllet T10. Estic impacient per saber el final de la història.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s